La intensitat del moment és més que una celebració, és una
veritat acceptada i una realitat viscuda. El recital de Nadal de l’entitat
paretana amb l’objectiu central de la cultura catalana palesà com des de la
defensa de la identitat, l’exercici de la germanor amb les altres cultures és
la vivència possible, necessària i urgent. Cada cultura amb el seu idioma i
totes juntes amb el mateix objectiu, ser promotores de la pau mundial. I des de
la humilitat i la senzillesa aquest fou el missatge viscut a la Sala Basart de
la Cooperativa amb poesia i música de casa i amb paraules d’altres pobles del
món. Missatges recordats per persones de totes les edats, des de joves de
quinze anys, amb persones d’edat madura i amb veus de la vellesa. Universalitat
intergeneracional.
A Parets del Vallés s’escoltaren poemes de dos mil anys d’història,
poemes de cultures d’Europa, Africa, Ocenia, Asia i Amèrica amb missatges
humans i missatges de la Cova de Betlem. I tots els missatges amb la má estesa
de la poesia catalana que donava la benvinguda als poemes d’arreu amb la
corresponent traducció catalana. Les cultures no es barallen entre elles, són
algunes persones que es creuen que elles són la cultura, no accepten les altres
i es volen imposar per la força, però la protecció de la defensa de la gent
senzilla i digna és més poderosa i des de gairebé el silenci en l’espai avança
perquè llençar al vent una esperança significa avançar caminant i volant. Amb
la paraula i la música, una entitat que és un punt en el llibre de la història,
va fer brillar aquest punt que no és un punt i final, sinò un punt i apart per
què el missatge de la germanor no pot deixar de caminar. Un objectiu de mà
estesa del Niu d’Art de Parets que té les portes obertes dels seus recitals a
totes les cultures amb la seva veu pròpia. I organitzar la gran festa de les
poesies del món ha de ser orgull del poble i admiració dels veïns propers i
llunyans, perquè el veinatge el configura la cultura amb el respecte a l’espai.
L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.
diumenge, 23 de desembre del 2018
dissabte, 8 de desembre del 2018
El cant de la Verge Maria
La meva
ànima magnificas el Senyor,
el meu esperit
celebra
Déu que em
salva,
perquè ha
mirat la petitesa
de la seva
serventa.
Des d’ara
totes les generacions
em diran
benaurada,
perquè el
Totpoderós
obra en mi
meravelles:
el seu nom
és sant,
i l’amor que
té
als qui creuen en ell
s’esten de
generació en generació.
Les obres
del seu braç són potents:
dispersa els
homes de cor altiu,
derroca els
poderosos del soli
i exalta els
humils.
Omple de
bens els pobres
i els rics
s’entornen sense res.
Ha protegit
Israel, el seu servent
com ho havia
promés als nostres pares:
s’ha
recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència
per sempre.
diumenge, 2 de desembre del 2018
VAGA DE FAM DE DIGNITAT
El sol,
pedagog de la dignitat,
els vespres
fa vaga,
no amaga la
seva llum l’enriquex,
l’endemà
defensa amb més força la vida dels humans.
Alguns dies
sembla que fa vaga,
nùbols
amansen la seva llum, no la malmeten,
la fan més desitjable
i sovint saonen els camps de la vida.
La humanitat
no és perfecta, és lliure,
sovint
necessita neteges dels seus mals,
la pluja,
amiga del sol, és la forma de vaga i neteja.
Els pobles
de la terra no sempre són prou perfectes,
sovint la
imperfecció és imposada.
Catalunya,
el poble i els seus dirigents ho saben,
vol la
llibertat i els seus enemics l’esclavitzen,
el poble la
defensa amb veus de pau,
els
dirigents saben arriscar la seva vida amb dignitat,
Jordi Turull
i Jordi Sànchez lluiten amb la fam del cos i de l’esperit,
la vaga de
la fam és senyera de solidaritat i denúncia d’injustícia.
Demostració
sublim de l’amor a la humanitat,
els catalans també són humans.
sovint la
presó oneja amb més força i solidaritat
la bandera
dels drets humans,
és groga per
la defensa dels drets,
és vermella
per la sang del sacrifici i el dolor,
El groc i el
vermell, colors, també, de l’arc de Sant Martí,
globalitat
del blanc, color de la dignitat.
Vaga, groga
i vermella, en la veritat global de la pau.
diumenge, 25 de novembre del 2018
Que n'ets de bell, estimat meu
Que n’ets de
bell, estimat meu,
Que n’ets de
fascinant!
Com verdeja
el nostre llit!
Són de cedre
les bigues de casa nostra,
El nostre
sostre és de savina.
(Càntic dels
càntics, I, 16-17)
Estimat, el
nostre llit somia records amorosos,
les fulles
sempre verdes del cedre, guardianes dels nostres petons,
i la savina
amb el seu encens de fragàncies silvestres,
alenen totes
les hores el desig d’estimar-nos.
Verdeja el
nostre llit com els ceps de la vinya,
hi abasto els raïms,
jo embogeijo
amb els teus llavis petoners.
Beu, amor,
el vi del got dels meus raïms,
I el meu
cos gaudeixi les delicies del teus dits..
Amor, el meu
desig vol que el teu tast sigui etern.
Jo sóc la
vinya que el teu amor conrea,
I la nostra
fusió el pagès artista de vinyes noves.
El nostre
llit, terrós de la vinya,
amb els
pàmpols verds de les teves abraçades
alena desitjos vermells de besades,
I la trobada íntima dels nostres cosos apassionats.
No et cansis
de beure en la font del meu desig,
No em cansen
els glops íntims dels teus llavis,
El meu cos
es deleig amb els massatges de les teves mans
I tu i jo
amb els nostres sexes abraçats profundament
en el nostre
llit celebrem la gran lliçó de l’amor.
divendres, 23 de novembre del 2018
L'abella
“L’abella és
ben petita comparada amb altres animals que volen, però la seva mel és la cosa
més dolça”. (Ecclesiàstic XI,3)
Relacions
humanes són fruits de la dignitat,
la dignitat
és mel de convivència,
la dolcesa
de la mel humana la fabriquen els humils,
no per volar
molt alt amb càrrecs que en diuen dignitats,
la dolcesa
de la seva convivència supera a la de la gent senzilla.
Massa
amargors pateixen les persones per culpa del poder.
L’abella més
petita que l’àguila
la guanya en
regalar felicitat.
El pobre que
s’arrosega per terra per manca de diners
encomana
dignitat denunciant les corrupcions.
El vol de
l’abella amb el néctar de les flors
denuncia als
poderosos robadors de la mel dels pobres,
creant misèria.
La dignitat
és una virtud que habita en els cors,
els cors més
grans són els de la gent pobra i senzilla.
La dignitat,
el poder orgullós l’enmalalteix
la dignitat,
la humilitat del pobre la fa dolça.
No per ser
més gran la persona és més humana.
L’abella
contemplant-la ens en dóna lliçons.
dijous, 22 de novembre del 2018
AMB POESIA I EL COR
Viure
intensament i apassionat,
cada instant
del temps que em queda de vida,
i el futur
del meu jo vers l’infinit, el nou regne de Déu,
el regne
ensenyat i signat morint en la creu.
Els pinzells
de l’evangeli,
de la meva
existència en faran una obra d’art,
El poema de
la paraula feta carn.
cada instant
crucificat en la creu redemptora,
amb claus
d’intel·ligència i de passió,
preparant el
viatge
de l’avui
estaràs amb mi en el paradís.
Respirar
l’amor en la llum i la foscor,
ser amor
allargant la mà a tots els humans,
als amics i
als enemics.
Fer dels
somriures i les llàgrimes
monedes de canvi
per conquerir el futur celestial.
Èxits i
fracassos fitaran els meus camins
i la pluja
de la fe, l’esperança i la caritat
saonarà el
meu hort,
El meu àngel
de la guarda hi recolectarà els fruitss,
i la balança
del judici dictarà la sentència final.
He
d’aconseguir aquella clau
que tanca les portes de la cova del món,
i obre les
del palau del cel.
DNI a
presentar a l’entrada: una persona digna.
dimarts, 20 de novembre del 2018
El camí de la saviesa
Ser savi és
més que tenir coneixement,
és
entendre’ls i assolir-ne bons fruits.
La saviesa i
la bondat són fruita de l’arbre de l’amor.
Jo vull ser
aquest arbre.
És un arbre
que desitja cada dia terrenys millors,
saonaments
adequats
i compartir,
amb altres arbres, el bosch o el jardí.
Trobar la
terra adequada és el consell dels arbres.
La natura
amb les seves tormentes envia missatges,
i els humans
no els escolten, la fan culpable,
i els fruits
cada cop maduren menys.
Jo vull ser
un fruit madur,
escolto,
reflexiona, procuro no caure.
caure
comporta dos perills,
lesionar-te
tu i lesionar els altres.
Cal seguir
el consell del arbres,
Procurar
crèixer en terra ferma i fértil.
Com és la
meva terra?
Si no he
assolit la saviesa,
no és terra fértil.
He
d’escoltar i aprendre les lliçons dels mestres.
Només els
humils són aprenents de qualitat.
dilluns, 19 de novembre del 2018
Jo escolto
La paraula
és el pedagog de la diferència,
relaciona
estimant i sovint odiant.
Estimant
porta a la pau,
odiant
procura sempre la guerra.
La paraula
defineix les persones.
Una paraula
és l’argument de la pau,
amor,
massa sovint
l’amor no és universal,
massa
egoïsta.
Jo vull el
meu amor universal,
perquè ho
vull, escolto a tothom,
escolto els que
m’estimen i els que m’odien,
els que
pensen com jo i els que pensen diferent.
Tenim tots
un punt comú, pensem.
La
diferència és una llei de vida per saber estimar.
L’amor ens
fa comprendre l’altre i allargar-li la ma.
Jo vull
allargar la ma també a qui no m’estima.
A casa meva,
l’avi em va ensenyar,
una
encaixada de mans és necessari per entendre’ns.
Una
encaixada comença escoltant,
escoltar és la
sortida de la cursa per la pau.
La pau és la
convivència dels diferents.
La
diferència és l’arc de Sant Martí de la humanitat.
Jo vull ser
una pinzellada d’aquest arc.
He començat
escoltant.
diumenge, 18 de novembre del 2018
LA MORT GERMANA DE LA VIDA
Felicitat és
la medalla del joc de la història,
l’ésser humà
el juga en el camp de l’existència,
dos jutges
l’arbitren,
la vida
xiula el començament,
la mort,
l’acabament
el premi,
guanyat o perdut.
La xiulada
de la mort no és sempre de victòria,
massa sovint
ho és de pèrdua.
Jo no vull
que manipulin el meu jutge,
m’acompanya
i espera comunicar-me
has guanyat.
Ella sap
alló que el meu amo vol de mi,
i mentre
dura el meu partit sovint m’avisa,
no
t’equivoquis,
no taquis
amb jugades equivocades la teva existència,
pensa que
per perjudicar-te
alguns
jugadors esdevenen jutges del partit manipulant-me
i et maten.
Siguis
intel·ligent i si manipulat has estat bon jugador
t’acompanyarè
a la porta de la teva victòria,
el partit
només el pots perdre tu,
ningú pot robar-te el teu trofeig.
La vida i la
mort volem la teva felicitat eterna.
dissabte, 17 de novembre del 2018
LA VIDA CONTINUA…
Cada nou dia
és una invitació a la vida,
un nou
naixement amb esperances de somriures,
i temors de
llàgrimes.
Somriures i
llàgrimes son companys de viatge
són el foc
de la farga on el ferrer modela la imatge.
Misteri de
la natura,
foc, ferrer
i matge són el meu jo.
Els
somriures són meus com les llàgrimes també
i el meu
cos, visibilitat de la imatge,
rep els cops
modeladors del martell de somriures i llàgrimes.
Grandesa del
ser humà,
la imatge
visible és matèria,
i la
matèria, mirall de la veritat global del ser.
La vida continúa
misteri d’un
ésser finit amb un futur infinit.
Un cop de
mall del ferrer
treballa la
imatge d’una petitesa de projecció infinita.
La projecció
divina
defineix la
grandesa humana,
és la joia i
l’esperança del meu jo.
dijous, 15 de novembre del 2018
El meu dia de pluja
Tothom en
pateix o gaudeix d’un dia de pluja,
la llum fa
cara trista pel sol amagat,
però a la
vida no li falta la llum,
la resplandor reixirà quan l’aigua hagi saonat
la terra.
Els fruits
dels arbres necessiten pluja i sol per madurar.
Jo també
tinc i pateixo els meus dies de pluja i sol.
Les meves
tristors són pluges quan la raó no enten les emocions,
la vida les
necessita,
les meves
alegries són llum
quan la
intel·ligència es coordina amb la
passió.
Les passions
saonen l’existència dels humans
si la
intel·ligència raona la seva presència.
La passió i
la veritat,
són pluja i
llum de la vida
creen la
imatge artística de cada identitat.
El meu dia
de pluja també és poesia.
dimecres, 14 de novembre del 2018
T’ESTIMO TANT…!
Vibracions
de la terra atenallen el meu cos,
sensacions de
dolçors indefinibles embolcallen els sentits,
i la ment
embogida
desitja fer-ne
capítol poètic del seu llibre vivent.
T`’estimo
tant, Catalunya de l’ànima,
que una
espasa d’amor travessa el meu cor,
gotes de
sang sembren llavors de convivència
convidant l’enemic
a estimar-te.
Els colors
groc i vermell de la teva senyera
són petons
que els vents escampen en dies de pau i tormenta,
el sol
abraça la humanitat amb els seus raigs,
i la pluja
saona els seus camps donant vida.
Somriures i
llàgrimes són besades humanes
il·luminades
pels astres del cel, missatgers del futur més feliç,
mentre animen
els cors a ser amor
i la veu a
cantar t’estimo tant…!
dimarts, 13 de novembre del 2018
No hi sóc…
O ets, em
pregunto, al segle XXI?
No estic
segur d’haver-hi arribat,
no és l’espai
i el temps que jo voldria.
Però hi sóc
i no m’agrada ser-hi.
què he de
fer?
Només tinc
una resposta ser jo.
Els que es
creuen responsables de la història
m’ho deixen
ser?
Només puc
ser-hi siguent català,
i la
política d’Espanya em nega el dret.
La meva
llibertat no accepta,
he de servir
a la humanitat essent un català global.
Només hi sóc
com esclau.
des de l’esclavatge
pot el meu jo ser lliure?
La meva fe
em diu,
que si el
meu esperit és lliure
la meva
lluita d’esclau per la llibertat del món
em farà
independent en la Catalunya que jo estimo.
En aquesta
lluita, hi sóc.
dilluns, 12 de novembre del 2018
Siguem respectuosos amb la mort
La mort no
és un enemic que sembra odi,
és
senzillament l’arribada d’una cursa de
l’existència,
i la corona
de llorer de guanyadors.
És germana
de la vida, jutge de la cursa que valora els mèrits,
obra la
porta del goig de la victòria.
Convertí la
mort en un botxí és crim antinatura,
Déu no ho
fa,
ho fan
persones que es creuen déus.
Condemnar
una persona a mort és un judici inmoral,
es nega al
sentenciat
el dret a humanitzar la seva llibertat.
Cal saber
perdonar, el perdó no és injustícia,
és recobrar
la dignitat perduda en mal us de la llibertat.
La mort no
és un joc,
les guerres
no són jocs de relacions humanes justes,
són manipulacions
del crim convertint-lo en llei d’honor.
Tenir por a
la mort és fruit d’una pedagogia que no forma,
i els
hipócrites humans que es fan déus
es mariden
amb la mort per eternitzar l’inmerescut poder.
Hi ha manera
victoriosa i digna de morir,
crucificat
perdonant i alçant els ulls al cel.
diumenge, 11 de novembre del 2018
La meva força
No és física
la meva força,
és moral,
i la seva
espasa és l’amor,
penetra el
cor
i la sang
esdevé adob que regenera el jardí.
La fe és la
mà que branda l’amor,
l’amor de la
veritat i la vida,
l’amor que
arriba al cor il·luminant la ment.
La fe i
l’amor són els pedagogs de la dignitat,
la dignitat
és la bandera dels lluitadors per la pau.
La pedagogía
de la pau
La practica
el jardiner que té cura de les plantes de convivència.
La meva
força no és física,
és la mà
estesa que rega amb l’aigua del cor
perquè els arbres del jardí donin bons fruits.
La pau i
l’amor són pedagogs,
i, a la
vegada, són els fruits dels arbres de l’existència.
Ho són quan
els jardiners són pau i amor.
És la força
de l’espasa del cor.
dissabte, 10 de novembre del 2018
Valor de la meva llibertat
La llibertat
és l’eina de l’excel·lència humana,
el buril de
l’escultor per modelar la identitat,
el pinzell
del pintor per fer brillar la imatge
i el desig
del ser humà per assolir la veritat.
La llibertat
és el caminador que porta a la perfecció.
Avui millor
que ahir i demà un pas més endavant.
Ser lliure
és la mà estesa d’un futur insospitat,
d’aquell
futur que els somnis de la nit et meravellen.
Ser esclau
de la llibertat mena a ser rei de l’existència,
esclavatge i
reialesa, servidors del jo dels humans,
regulen
l’explosió volcànica del silenci creador.
La meva
llibertat és la força del bes amorós,
l’energia de
l’abraçada de l’amistat,
el gresol
que que vivifica tots els instants
i el ferrer
que amb el martell del sacrifici i el desig
transforma
la meva figura humana en imatge divina.
La meva
llibertat és garantía del meu futur etern.
Cada instant
he d’aprendre a ser més lliure,
la gran
lliçó per arribar a ser etern.
divendres, 9 de novembre del 2018
Amb confiança i dignitat
El meu jo
porta un segell de dignitat,
no el puc
traïr,
el del poble
que en va veure nèixer.
Català em va
fer la història,
a Catalunya
la natura assignà la meva vida
i amb la
seva identitat he de ser universal.
El meu jo no
és enemic de cap altre jo,
tots els
altres jo són amb mi constructors de la pau.
La pau és el
cor de la humanitat,
batega
repartint la sang de vida d’orient a occident,
de nord a
sud.
Des del meu
jo amb humilitat i fe,
amb
confiança i dignitat,
he de fer
que aquesta sang regui la meva vida.
Ho han
d’assolir tots els jo de la terra.
Amb
confiança i dignitat
serè fidel
als missatges del cor, no el puc traïr.
Dissortadament
massa jo no confíen, ni creuen,
i el jo
global de la humanitat està malalt.
Pot el meu
jo ser medecina?
Amb
confiança i fe respectant a tots els altres.
Amb el
respecte, el cor de la humanitat
mourà per
artèries i venes la sang de l’amor.
dijous, 8 de novembre del 2018
FEM L’AMOR I NO LA GUEERRA
Desig de la
humanitat d’ahir i d’avui,
proclama del
jovent per despertar de la són dominant,
un
col·lectiu humà dormia en la seva egolatria,
i una altra
egolatria bastia d’amor el desig passional.
Per uns el
seu déu era el diner,
per altres
ho era el gaudi de la carn,
ambdós feien
de l’amor un egòlatra gens solidari.
més propera
a l’amor veritat l’egolatria del jovent.
Amb el temps
l’horitzó de la pau que desitja l’amor
fa del jove egòlatra
un missatger solidari,
li agrada l’amor
humà amb desitjos d’un més enllà,
La
globalitat de l’amor des de la passió a la felicitat de la pau.
L’amor egòlatra
del jovent
en el camí
de la convivència universal en pau.
És el crit
del diàleg intergeneracional del desig.
Aquell amor
que desterra la guerra.
Dialoguem
amistosament infants, joves i grans,
donant-nos
les mans
vencerà
l’amor i derrotarem la guerra.
dimecres, 7 de novembre del 2018
La pau del meu poble
La pau per
ser veritat s’ha de viure,
he de ser jo
pau si la vull pels altres.
La persona
de pau és un mirall que convida,
desperta
desitjos de ser,
i al seu pas
la seva petja és cobejada.
Si jo
estimo, ensenyarè a estimar,
si jo odio,
escamparè enganys,
si jo sóc
veritat, il·luminarè els camins,
si jo sóc
mentida, sembrarè de rocs les contrades.
Si jo vull
la pau del meu poble,
he de ser
amor i veritat.
La meva
llibertat ha de ser-ne el mirall,
la meva
imatge ha de sembrar llavors del desig,
El meu país
és el camp,
saonat amb
amor i veritat
la pau
creixerà i el fruit serà convivència.
Si jo, tu i
ell sóm fruits de pau
totes les
llavors sembrades desvetllaran el desig
i el colom de
la pau volarà lliure en el cel del meu
poble.
dimarts, 6 de novembre del 2018
Caminant vers l’escola de la vida
Els noranta anys cada dia més aprop,
i el camí de l’escola de la vida em dóna noves esperances.
Són molts els entrebancs, les il·lusions són més,
cada instant de la vida acarona la intensitat de ser,
cada respir m’obre els ulls d’un futur més net.
Sofrir per asolir la veritat de cada instant
és eina de la
llibertat per ser persona.
La llibertat no l’omplen els diners,
l’omplen els desitjos de bona voluntat.
Caminant pel camí de l’escola de la vida
m’entrebanquen esculls d’egoïsmes d’enganys,
ser millor no és ser més ric,
ser pobre enriqueix l’esperit si la llibertat és amor,
el programa de la riquesa s’escriu amb tinta de sang,
la sang de l’ànima que pateix per estimar la humanitat.
La ma estesa fa noranta anys que busca el seu jo,
temps d’infantesa, jovenesa i d’anys de madfuresa
en el fer han buscat modelar el ser,
i la imatge acabada la signarà la germana mort.
Una il·lusió m’esperona,
que el dia del
traspàs la meva imatge sigui de veritat
imatge de Déu,
serà la veritat del
meu amor.
El pas de la pancarta vers l’infinit
coronarà la victòria d’un atleta de la vida.
dilluns, 5 de novembre del 2018
Jo estimo la humanitat
Tots els
éssers humans són fills del Déu que estimo,
com els
estima Ell, també els estimo jo.
L’amor de
Déu és infinit, el meu també perquè ho és en Déu,
l’infinit
abraça els limitats per la seva projecció eterna,
no fa
diferències entre bons i dolents,
són persones
i per ser-ho, imatges del Déu del cel.
L’amor que
és la llei de Déu farà justícia,
Ell ajudarà a recobrar la imatge perduda.
Jo estimo
tots els pobles de la humanitat,
tots els
pobles tenen el seu propi destí i futur.
Les guerres
amb odis i venjances
en fan de la
llei de l’amor la llei d’enemistat.
Perquè tants
humans són venjatius?
Perquè tants
humans fan de l’amor moneda deshonesta?
Perquè la
humanitat no viu en pau?
Senzillament
perquè alguns humans diuen que déu són ells,
i
transformen la llei de l’amor en llei de guerra.
Sóc humà
lluitarè contra la llei de guerra,
vull
convèncer amb imatge de pau,
només ho
assolirè si sóc imatge de Déu.
diumenge, 4 de novembre del 2018
La veu del poble, profeta del segle XXI
La profecia
sempre al llarg de la història
ha
esdevingut missagtge de futur,
el futur de
vida eterna de la humanitat.
Aquells que
es creuen els déus de l’existència
persegueixen
i maten els profetes,
la seva veu
és el seu remordiment del que en fan llei,
la llei del
més fort.
La veu dels
profetes lentament fa camí,
no perden ni
les batalles, ni la guerra,
guanyen el
futur dels humans de bona voluntat.
La veu del
poble que demana dignitat,
és el ressó de
la voluntat de l’amor universal,
de Déu
creador de la humanitat.
És el desig
que l’amor esdevingui llei de vida,
aquella vida
temporal que té un horitzó d’eternitat.
Escoltar la
veu del poble, profeta perseguit,
és escoltar
la veu de Déu que vol la humanitat en pau.
La dignitat
humana és futur de felicitat divina.
divendres, 2 de novembre del 2018
AL CEL SIEN
El dia del
gran silenci,
és el dia
del regnat de les flors.
L’amor dels
absents
és l’aroma
que fa feliç als presents
i esperona
la trobada que no acabarà mai.
El dia dels
difunts és la festa dels records,
els fills
porten en el cor la imatge dels pares,
els nets, us
estimo avis i fan un petò a la fotgrafia,
a la gent,
la solidaritat dels traspassats l’esperona,
el record
dels que no hi són alena l’esperança del que vindrà.
El dia del
gran silenci
aviva el
desig d’eternitat,
és el gran desig que alena la pau del món,
avantsala de
la felicitat de l’altra vida.
Una creu és
el signe de l’esparança,
i tothom
porta la seva creu que és futur d’eternitat.
El gran
missatge del dia del gran silenci.
dimecres, 31 d’octubre del 2018
El meu pensament és llibertat
Pintura d'Adib Navarro
Un país
sense gent que pensi,
país de
bancarrota,
un país amb
gent que amicalment discrepa,
és un país
de futur.
Només la
llibertat de pensament és democràcia,
democràcia és
igualtat,
les diferències
són exigències de la natura,
la natura
vol una bona convivència.
Tothom, fins
i tot pensant el contrari,
aporta motius
de convivència.
La
convivència és relació solidària entre diferents.
les
diferències promouen les qualitats de la gent,
qui serveix
per governar,
qui serveix
per obeïr,
qui serveix
per pensar,
qui serveix
per escoltar i dissentir,
qui serveix
per crear belles arts,
qui serveix
per crear música,
qui serveix
per ensenyar,
però tothom
ha der servir per estimar.
L’amor és la
llei de l’art de conviure,
l’amor en
totes les seves veritats.
És la llei
de les lleis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)