Vibracions
de la terra atenallen el meu cos,
sensacions de
dolçors indefinibles embolcallen els sentits,
i la ment
embogida
desitja fer-ne
capítol poètic del seu llibre vivent.
T`’estimo
tant, Catalunya de l’ànima,
que una
espasa d’amor travessa el meu cor,
gotes de
sang sembren llavors de convivència
convidant l’enemic
a estimar-te.
Els colors
groc i vermell de la teva senyera
són petons
que els vents escampen en dies de pau i tormenta,
el sol
abraça la humanitat amb els seus raigs,
i la pluja
saona els seus camps donant vida.
Somriures i
llàgrimes són besades humanes
il·luminades
pels astres del cel, missatgers del futur més feliç,
mentre animen
els cors a ser amor
i la veu a
cantar t’estimo tant…!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada