Els noranta anys cada dia més aprop,
i el camí de l’escola de la vida em dóna noves esperances.
Són molts els entrebancs, les il·lusions són més,
cada instant de la vida acarona la intensitat de ser,
cada respir m’obre els ulls d’un futur més net.
Sofrir per asolir la veritat de cada instant
és eina de la
llibertat per ser persona.
La llibertat no l’omplen els diners,
l’omplen els desitjos de bona voluntat.
Caminant pel camí de l’escola de la vida
m’entrebanquen esculls d’egoïsmes d’enganys,
ser millor no és ser més ric,
ser pobre enriqueix l’esperit si la llibertat és amor,
el programa de la riquesa s’escriu amb tinta de sang,
la sang de l’ànima que pateix per estimar la humanitat.
La ma estesa fa noranta anys que busca el seu jo,
temps d’infantesa, jovenesa i d’anys de madfuresa
en el fer han buscat modelar el ser,
i la imatge acabada la signarà la germana mort.
Una il·lusió m’esperona,
que el dia del
traspàs la meva imatge sigui de veritat
imatge de Déu,
serà la veritat del
meu amor.
El pas de la pancarta vers l’infinit
coronarà la victòria d’un atleta de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada