La mort no
és un enemic que sembra odi,
és
senzillament l’arribada d’una cursa de
l’existència,
i la corona
de llorer de guanyadors.
És germana
de la vida, jutge de la cursa que valora els mèrits,
obra la
porta del goig de la victòria.
Convertí la
mort en un botxí és crim antinatura,
Déu no ho
fa,
ho fan
persones que es creuen déus.
Condemnar
una persona a mort és un judici inmoral,
es nega al
sentenciat
el dret a humanitzar la seva llibertat.
Cal saber
perdonar, el perdó no és injustícia,
és recobrar
la dignitat perduda en mal us de la llibertat.
La mort no
és un joc,
les guerres
no són jocs de relacions humanes justes,
són manipulacions
del crim convertint-lo en llei d’honor.
Tenir por a
la mort és fruit d’una pedagogia que no forma,
i els
hipócrites humans que es fan déus
es mariden
amb la mort per eternitzar l’inmerescut poder.
Hi ha manera
victoriosa i digna de morir,
crucificat
perdonant i alçant els ulls al cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada