Que n'ets de bell, estimat meu

Que n’ets de bell, estimat meu,

Que n’ets de fascinant!

Com verdeja el nostre llit!

Són de cedre les bigues de casa nostra,

El nostre sostre és de savina.

(Càntic dels càntics, I, 16-17)

Estimat, el nostre llit somia records amorosos,

les fulles sempre verdes del cedre, guardianes dels nostres petons,

i la savina amb el seu encens de fragàncies silvestres,

alenen totes les hores el desig d’estimar-nos.

Verdeja el nostre llit com els ceps de la vinya,

 hi abasto els raïms,

jo embogeijo amb els teus llavis petoners.

Beu, amor, el vi del got dels meus raïms,

I el meu cos  gaudeixi  les delicies del teus dits..

Amor, el meu desig vol que el teu tast sigui etern.

Jo sóc la vinya que el teu amor conrea,

I la nostra fusió el pagès artista de vinyes noves.

El nostre llit, terrós de la vinya,

amb els pàmpols verds de les teves abraçades

alena  desitjos vermells de  besades,

I la  trobada íntima dels nostres cosos apassionats.

No et cansis de beure en la font del meu desig,

No em cansen els glops íntims dels teus llavis,

El meu cos es deleig amb els massatges de les teves mans

I tu i jo amb els nostres sexes abraçats profundament

en el nostre llit celebrem la gran lliçó de l’amor.