Jo estimo la humanitat

Tots els éssers humans són fills del Déu que estimo,

com els estima Ell, també els estimo jo.

L’amor de Déu és infinit, el meu també perquè ho és en Déu,

l’infinit abraça els limitats per la seva projecció eterna,

no fa diferències entre bons i dolents,

són persones i per ser-ho, imatges del Déu del cel.

L’amor que és la llei de Déu farà justícia,

Ell  ajudarà a recobrar la imatge perduda.

Jo estimo tots els pobles de la humanitat,

tots els pobles tenen el seu propi destí i futur.

Les guerres amb  odis i venjances

en fan de la llei de l’amor la llei d’enemistat.

Perquè tants humans són venjatius?

Perquè tants humans fan de l’amor moneda deshonesta?

Perquè la humanitat no viu en pau?

Senzillament perquè alguns humans diuen que déu són ells,

i transformen la llei de l’amor en llei de guerra.

Sóc humà lluitarè contra la llei de guerra,

vull convèncer amb imatge de pau,

només ho assolirè si sóc imatge de Déu.