L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dijous, 31 de març del 2022

L’ÀNIMA DEL MEU POBLE ENAMORA

 


Els carrers del meu poble, catifes vermelles,

respiren la pols que besa al caminar,

i es tornen abraçades de trobades captives,

el meu poble té un gran cor que estima.

Cada façana és un bes que alena conviure,

i a la gent dels carrers agermana.

Viure l’escalf d’un poble que viu solidari

esborra les taques i el vent escampa la pols.

Miracle del cosmos,

la pols dels caminants repartint petons.

La pols dels carrers del meu poble,

artista que de les façanes en fa imatges,

segells de les cartes curulles de versos,

cartes llegides per les estrelles del cel blau.

El passeig em regala l’escalf del foc del meu poble.

és un goig i un plaer compartir l’escó del veïnatge.

L’ànima del meu poble m’enamora,

m’aplaudeix i de la meva vida en fa

imatge orgullosa en el museu del seu art.

Josep Mayoral

les teves petjades pels carrers de Granollers

han escrit un poema i creat una obra d’art.

diumenge, 27 de març del 2022

ON ETS SENYOR, QUE NO ET VEIG?

         


Bon dia, et dic i no et sento,

          miro arreu i no et veig,

          allargo la mà i no trobo la teva,

          et parlo i no sento resposta,

          on ets, Senyor, que no et veig?

          Ho vull entendre i no he entenc,

          Ets al meu costat, perquè no et veig?

          Una veu em diu,

           contempla l'univers,

           observa el sol i les estrelles,

           mira les muntanyes i les aigües,

           i en mig de l'univers 

           mira't a tu.

           Obra els ulls, els del cos i els de l'ànima,

           em veuràs al teu costat i dintre teu.

            El Senyor és en tu,

            tu ets imatge seva,

            allà on vas, ell també hi va,

            amb qui parles, ell també hi parla,

            quan t'equivoques, ell t'en fa adonar,

            quan li dius que l'estimes,

            sents en el teu jo una paraula,

            als enemics també els estimes?

            El Senyor és sempre en tu i amb tu.

            Si no els sents i no els veus

            has renunciat a ser fill seu.

            No et desesperis,

            Ell no t'ha oblidat mai,

            Respecta la teva llibertat.

            Si vols ser imatge seva,

            si l'estimes a Ell i a la humanitat

            en cada instant seràs més brillant.

            No cal sentir la seva veu, cal viure-la.


 LA VALL DE SANT MARÇAL (Montseny

La vall és l’hostal de les ombres morades

i al cim la muntanya és pintada de mel;

s’esborra el paisatge; per prats i marjades

hi ha un íntim silenci de veus oblidades

i a dalt neix la joia d’un càndid estel.

 

Jaume Llacuna, l’any 1949, publicà el llibre SUAU RECER on s’hi llegeix el poema. Els paisatges del Montseny conviden a sentir l’hospitalitat de la natura que converteix una passejada entre les seves arbredes en un poema no escrit però gaudit íntimament. Una de les valls, La Vall de Sant Marçal, convida a la meditació en la taula dels tres bisbes situada en el coll de Sant Marçal, meditació quins missatges envien alzines, faigs i castanyers amb la música de la riera que origina els curs del riu Tordera. Gaudir de la muntanya mena de la mà al sentiment artístic melós amb un silenci amorós de veus oblidades que retornen a l’ànima la intimitat de les plantes i flors dels prats i dels marges. La poesia de Jaume Llacuna viu la transcendència artística esdevinguda llum de les altures de la vida. El títol de SUAU RECER és una invitació a la contemplació i meditació de la solidaritat natural que reclama la germanor dels humans. 

divendres, 25 de març del 2022

EN EL LLIT DE LA MEVA VINYA

 


Que n’ets de bell, estimat meu,

Que n’ets de fascinant!

Com verdeja el nostre llit!

Són de cedre les bigues de casa nostra,

El nostre sostre és de savina.

(Càntic dels càntics, I, 16-17)

 

Estimat, el nostre llit somia records amorosos,

les fulles sempre verdes del cedre de la vinya

i la savina amb el seu encens de fragàncies silvestres

alenen, totes les hores, el desig d’estimar-nos.

Verdeja el nostre llit com els pàmpols dels ceps,

Tu hi abastes  raïms,

jo embogeixo amb la passió del teu mirar.

Beu, amor, el vi del got dels meus raïms,

i el meu cos  gaudirà  delicies dels teus sospirs.

Amor, regalem un tast del glop etern

del vi de la meva vinya que el teu amor conrea,

i la nostra fusió serà el pagès,

artista de les fragàncies des seus fruits.

El nostre llit, terrós de la vinya,

amb els pàmpols verds de les teves abraçades

provoca  desitjos vermells de  besades,

amb  trobada íntima de cosos apassionats.

No et cansis de beure en la font del meu desig,

a mi no em cansen els glops íntims dels teus llavis,

mentre el cos es deleix amb massatges dels batecs del teu cor.

Tu i jo, amb l’abraçada profunda del sexe,

en el nostre llit

 celebrem, fent nostra, la gran lliçó de l’amor.

dijous, 24 de març del 2022

EL MEU VESTIT BLANC

 

A l’alba, l’ànima es vesteix de blanc,

l’amor ha teixit la tela amb fils de tots colors,

el cor filava amatent

i el meu jo esdevenia imatge del jardí terrenal.

L’arc de Sant Martí, pedagog de l’art de viure,

barreja tots els fils, els estima tots,

i es fa el miracle, amor i odi esdevenen u,

és treball de llibertat, teixint la identitat.

Pluja en el temps, que saona la terra,

besa el vestit blanc, símbol d’unitat.

Amb llibertat l’odi pot ser amor, i l’amor enemistat.

El dret a equivocar-se, garantia d’identitat,

defineix el ser i el no ser.

Perquè l’ànima es vesteix de blanc a l’albada?

Quan la llum del sol il·lumina la intel·ligència,

els ulls llegeixen i la ment medita,

el missatge de la llibertat,

el jo només és amor si estima els altres jo.

La humanitat vestida de blanc

imatge de la llibertat esdevinguda amor.