Que n’ets de bell, estimat meu,
Que n’ets de
fascinant!
Com verdeja
el nostre llit!
Són de cedre
les bigues de casa nostra,
El nostre
sostre és de savina.
(Càntic dels
càntics, I, 16-17)
Estimat, el
nostre llit somia records amorosos,
les fulles
sempre verdes del cedre de la vinya
i la savina
amb el seu encens de fragàncies silvestres
alenen,
totes les hores, el desig d’estimar-nos.
Verdeja el
nostre llit com els pàmpols dels ceps,
Tu hi abastes
raïms,
jo embogeixo
amb la passió del teu mirar.
Beu, amor,
el vi del got dels meus raïms,
i el meu
cos gaudirà delicies dels teus sospirs.
Amor,
regalem un tast del glop etern
del vi de la
meva vinya que el teu amor conrea,
i la nostra
fusió serà el pagès,
artista de
les fragàncies des seus fruits.
El nostre
llit, terrós de la vinya,
amb els
pàmpols verds de les teves abraçades
provoca desitjos vermells de besades,
amb trobada íntima de cosos apassionats.
No et cansis
de beure en la font del meu desig,
a mi no em
cansen els glops íntims dels teus llavis,
mentre el
cos es deleix amb massatges dels batecs del teu cor.
Tu i jo, amb
l’abraçada profunda del sexe,
en el nostre
llit
celebrem, fent nostra, la gran lliçó de
l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada