A l’alba, l’ànima es vesteix de blanc,
l’amor ha teixit la tela amb fils de tots colors,
el cor filava amatent
i el meu jo esdevenia imatge del jardí terrenal.
L’arc de Sant Martí, pedagog de l’art de viure,
barreja tots els fils, els estima tots,
i es fa el miracle, amor i odi esdevenen u,
és treball de llibertat, teixint la identitat.
Pluja en el temps, que saona la terra,
Amb
llibertat l’odi pot ser amor, i l’amor enemistat.
El dret a
equivocar-se, garantia d’identitat,
defineix el
ser i el no ser.
Perquè
l’ànima es vesteix de blanc a l’albada?
Quan la llum
del sol il·lumina la intel·ligència,
els ulls
llegeixen i la ment medita,
el missatge
de la llibertat,
el jo només
és amor si estima els altres jo.
La humanitat
vestida de blanc
imatge de la
llibertat esdevinguda amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada