La Sala Serra de la
Cooperativa de Parets del Vallès inicià
la cursa de la Festa Major de la població vallesana amb un acte cultural. L’òpera
Pagliacci, de Ruggero Leoncavall fou el tret de sortida. Organitzat l’esdeveniment
per AOVO (Amics de l’Opera del Vallès Oriental), la seva presidenta Sílvia
Rovira, excel·lent soprano, feu una acurada i complerta exposició de l’òpera i
del seu autor. Una òpera que marca l’iniciï d’una nova etapa, deixant enrere el
romanticisme i introduint una nova manera més verídica de presentar
artísticament les emocions el sentiments i les situacions humanes. Un argument
d’una cruesa, semblant a la dels nostres dies, es basa en les relacions
sentimentals on els amors i els desamors generen situacions verdaderament
inhumanes. La lluita per aconseguir l’amor d’una dona provoca una sèrie de
situacions enfrontades que dissortadament acaben amb la mort de la dona, que
traeix el seu marit, i es vol unir amb un altre. La sala, amb un ple de
campionat, va seguir la projecció amb un silenci que impactava i una vegada
acabada la funció, acompanyat d’un sopar fred, els assistents feren els seus
comentaris i valoracions, essent els artistes més valorats, Plàcido Domingo,
tenor, i Joan Pons, baríton. Una vetllada, que la fredor de la nit li donà una
altra intensitat amb el caliu de la música i del seu missatge. Un bon
començament de Festa Major amb les parades de la Fira Mitjaval preparades per
esdevenir protagonista el dissabte i diumenge.
Un a escola de
música que gaudeix dialogant amb la poesia. Aquesta fou la sensació viscuda en l’acte
de presentació del meu llibre de poemes ESTONES AMB EL MEU SILENCI pel caliu
viscut en el veritable agermanament poètic musical. Per què en l’esdeveniment s’hi
va poder gaudir d’un concert molt emotiu, un verdader regal, dels músics Ernest
Briceño (violí) i Rafel Sala (guitarra). Esdevingué sensacional la
interpretació amb dos instruments construïts per Asler De Benito Luther, una
fídula i una guitarra barroca. L’ambientació musical donada a la presentació no
fou un valor afegit, fou el valor poètic transcendent en el que música i poesia
esdevenien “u”. Els espectadors que omplien la Sala de Concerts de l’Escola
palesaven sense paraules l’emoció del moment. El primer déu-vos-guard, amb música
de Vivaldi, convidava a viure emocions compartides. El Regidor de Cultura,
senzill però intens, valorà el poemari i gairebé em declara ciutadà de Parets.
Una aportació molt emotiva fou la recitació de dos poemes, un de CÒCTEL DE L’AVI,
in l’altre de BUFA EL VENT, per part de Toni Casanovas, un amic a través de la
cultura. Una exposició sobre el contingut del llibre em va permetre connectar
amb el públic amb presències d’amics i amigues poetes, que posaren el seu granet
de sorra en la interpretació de les poesies llegides, poesies, la majoria d’elles
records de nen, de jove i actuals, amb vivències i emocions viscudes en
diferents situacions i actuacions culturals i cíviques. Una riquesa psíquica va
suposar l’acte per a mi amb un verdader agermanament entre amics i amigues i
entre la poesia i la música.
