
L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.
dilluns, 31 d’octubre del 2016
Parets del Vallès amb Ramon Llull

diumenge, 23 d’octubre del 2016
CEM Maria Grever, música i poesia
Viure poèticament amb un ambient musical és un regal
que alena l’esperit, transcendeix la matèria i emociona la persona. Amb la
intimitat d’un grup d’amics el meu llibre de poemes GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS
BIBLICS em recomanà un recorregut de l’amor amb la pancarta de sortida de l’erotisme
i la d’arribada de la mística. I en aquesta caminada el protagonista és el ser humà
que gaudeix de tots els elements perquè llueixi la veritat personal de cadascú
en la vida. La centralitat i el protagonisme té un nom: el ser humà. L’exercici
de l’amor és el model de relació més apassionant. Les mans, els ulls, els
llavis, els braços, els peus, la pell i el òrgans sexuals són per naturalesa l’autèntica
màquina d’estimar, que a partir de l’erotisme que és la forma material fins a
la mística que és l’assoliment de la felicitat absoluta, demostren que el ser
humà és per naturalesa transcendent. I aquesta transcendència l’he
experimentada en la lectura del llibre bíblic EL CÀNTIC DELS CÀNTICS i en una
anàlisi, encara que no sóc historiador, de la humanitat. L’home i la dona des
dels temps més llunyans de la prehistòria i de la història han manifestat en
els seus fets el desig de transcendència i en la mitologia grega i romana
esdevé més evident. La presència de la divinitat es desitjava en tots els
àmbits de la vida, també en l’amor com ho palesen la deesa grega Afrodita i la
romana Venus. I el fruit d’una elles fou Eros, el déu de l’erotisme. La seva
realitat és un símptoma de l’aspiració humana d’un més enllà que es reforçava
amb la divinització de personatges que per algun motiu esdevenien rellevants o
perquè la seva situació social era més creïble si se’ls divinitzava, com els
faraons egipcis o els emperadors romans. Però el llibre bíblic en la seva
projecció palesa una evolució d’una altra racionalitat en la que cada ser humà
a partir de l’erotisme pot assolir el seu lloc en la divinitat. Les expressions
eròtiques del Càntic del càntics humanitzen i espiritualitzen els petons, les abraçades,
el llit i la recerca de l’estimat pels indrets més arriscats a l’estil de les
gaseles. Un petó regala el goig de les essències dels fruits dels raïms i la
vinya és l’estimada o l’estimat acaronat per les mans i gaudint les suavitats dels
perfums de les flors i de l’aire ventat pels pàmpols dels ceps. En la darrera
estrofa del Càntic llegim: ”Oh, estimada, que sojornes als jardins: els meus
companys es deleixen per escoltar la teva veu. Fes-me-la sentir”.
L’ambient, al CEM Maria Grever, assolí una temperatura
de calors sublims amb l’agermanament de la música i la poesia. ERNEST BRICEÑO,
al piano, acompanyava la cantant ELLEN, que obsequiaren amb cançons de la
cultura oriental en les que la relació amorosa n’era el tema central. Música i
poesia al CEM Maria Grever, un missatge humà de projecció a l’infinit.
dissabte, 22 d’octubre del 2016
La música una medecina per a la humanitat
La presència de la
música al món va més enllà del goig d’escoltar-la per esdevenir un company de
viatge que ajuda a superar les grans dificultats de la vida. La música en la
filosofia de l’antiga Grècia jugava un paper protagonista perquè esdevenia l’ambient
propi de la intel·ligència en la moderació dels desitjos de la voluntat. Era
tan important que s’involucrava en la ciència del coneixement parlant de la
matemàtica de la música. Senzillament si ens auto-analitzem ens adonarem que
els moments musicals de la nostra vida ens embolcallen en una mística que ens
fa viure la realitat des de la transcendència. I és precisament aquesta
presència que ens aconsella fer-la nostra en moments difícils com són el
patiment de malalties greus, per exemple, el càncer. I en la lluita contra les
malalties la música col·labora en dues direccions. Una de reclam solidari i l’altra
de teràpia. Un reclam solidari fou el Concert benèfic a favor de Parets contra
el càncer, celebrat el dia mundial contra el càncer de mama en el teatre de Can
Rajoler de Parets. L’Orquestra de cambra Hexàteros oferí la música des de diferents
ofertes medicinals als mals de la societat i concretament com una medecina
contra el càncer. El concert no només va omplir una estona en el temps sinó que
les diferents obres interpretades ens convidaren a un viatge virtual per la
història en el que la companyia compartia el relaxament amb la teràpia. Els
grans mestres de la música amb el goig de passar-ho bé ens traslladaren per l’espai
històric en el que la matemàtica de la música feia brillar les estrelles i
tornava el somriu al sofriment. El concert personalment el vaig viure des de la
joia del moment amb irradiacions místiques, sentint el poder de la solidaritat
que desvetllen les notes musicals i vivint l’alegria de viure no deixant-me dominar per possibles malalties,
reials per a molta gent, fent de la meva existència i col·laborar en la dels
altres, el camí envers l’objectiu de futur. La malaltia, no és un càstig, és
una realitat de la relativitat humana davant la natura que, a la vegada, dóna
més sentit al fet de viure i intensifica la voluntat a desitjar el futur amb la
felicitat total. I la música que es mou entre les estrelles converteix l’ésser
humà en una nova estrella del firmament celestial. La música, convidant a la
solidaritat, converteix les malalties en instruments que fan estimar la vida en
la seva més infinita extensió. La música i la paraula són la manifestació de la
intel·ligència i la voluntat que escriuen el poema de la vida, pinten la imatge
artística del ser i modelen l’escultura perfecta de la humanitat. La malaltia
és un color, una paraula i una nota cabdal. Aquesta és la meva vivència del
concert.
dilluns, 17 d’octubre del 2016
29a. Festa de la Poesia de Parets del Vallès
La poesia és un vital integrador social perquè el seu
missatge alena la transcendència de tot allò que és humà. És molt important i
imprescindible l’escriptura de poemes i la seva transmissió oral en festivals,
però allò més important és el descobriment de la veritat poètica que és cada
persona. L’adagi castellà “de músico, poeta i loco, todos tenemos un poco” és
l’expresió de la filosofia popular que fa gaudir als sentits les essències més
pures de l’esperit. La follia en la doctrina de Ramon Llull, de qui se celebra
el 700 aniversari de la seva mort, és una condició humana per assolir la
verdadera felicitat, la trobada amb l’estimat, i la música i la poesia en el
món de la cultura són els factors que acompanyen el foll en la seva recerca. I
en el món de la paraula, la poesia un joc complexe, viure la poesia i
manifestar les seves vivències.
Tothom pot viure poèticament però non tothom
esdevé poeta en el sentir d’escriure poemes. Els festivals de poesia compleixen
dos objectius: donen la paraula als poetes i amb la paraula poètica fan néixer
el desig de viure la poesia. Un dels objectius de les festes poètiques és
precisament desvetllar el desig poètic a través del coneixement dels poetes i
de les seves poesies. La Festa de la poesia de Parets del Vallès du a terme
aquesta filosofia des de diferents vessants. Promocionant i desvetllant noves
vocacions vers la poesia, guardonant el treball i fent conèixer les creacions
poètiques. El Niu d’art poètic de Parets del Vallès amb la seva festa, com tots
els festivals de poesia que se celebren a Catalunya, vol convertir la seva
festa en un despertador de desitjos i a la vegada en la certesa que la
creativitat poètica és una garantia per enriquir culturalment la convivència i
com a conseqüència fer més forta la pau. I aquesta filosofia el Niu d’Art la du
a terme amb dos certàmens: 1.- els millors poemes, 2.- els millors rapsodes.
Fomenta les vocacions d’escriptors de poesia i, a la vegada, els amics de
fer-la conèixer amb les modulacions de les seves veus. Escriure i promoure,
dues accions per crear afició. I el Niu d’art poètic de Parets del Vallès
promou la necessitat de l’alt nivell literari al costat d’estendre l’afició per
la poesia a quanta més gent millor.
Perquè estimar la poesia significa
sentir-se útil per generar motius de convivència, sentir-se creatiu per aportar
noves emocions i sentiments a l’agermanament, i sentir-se transcendent perquè
la poesia és el vehicle de l’infinit. Encara que de moment la poesia sigui una
realitat minoritària, si estem convençuts de la seva creativitat artística del
ser humà, el nostre camí vers la veritat de la convivència cada dia serà una
realitat més ferma i convincent.
Sentir-se poeta és sentir-se creador de la convivència en pau. Per què la
convivència en pau és la felicitat verdadera en el regne del nostre món. Les
Festes de la poesia porten en la seva essència aquest objectiu. En el seu 29 Festival de Poesia, el Niu d'art de Parets dels Vallès, agermanant-se amb tots els festivals de Catalunya ha fet país i convivència pacífica.
dilluns, 10 d’octubre del 2016
29 Festival de Poesia de Parets del Vallès
La traidició poètica de Parets del Vallès s'arrela als anys seixanta del segle passat amb més de mig segle d'història. I fou precisament l'afició per la poesia que donà orígen a l'entitat del nom NIU D'ART POÈTIC. Enguany celebra el seu vint-i-nové festival en la doble modalitat de poesia inèdita i de rapsòdia. En el concurs de poesia hi han participat quaranta vuit poetes que concursaven per assolir els tres premis convocats, i enguany el jurat ha atorgat dues Mencions Honorífiques. En la modalitat de rapsódia s'atorguen també tres premis pels que lluitaran dotze rapsodes escollits entre els presentats. Els seus noms són presagi que el concurs gaudirà de qualitat i el jurat haurà de filar molt prim a l'hora de decidir els guanyadors. El Niu d'Art Poètic vol viure la poesia de la gent. Cada persona és un poema.
dissabte, 8 d’octubre del 2016
Mercat de la patata del bufet i poesia
Orís és un municipi del sector septentrional de la
Plana de Vic configurat per cinc nuclis urbans, essent La Parròquia de Sant
Genís el protagonista del Mercat amb vint-i-dues edicions. La patata del bufet
és un dels productes de la terra més significats del municipi. Cada diumenge
del mes d’octubre, en un espai bucòlic davant de la Parròquia, les parades
conviden als visitants a gaudir dels fruits de la terra i de les seves
elaboracions. Però el segon diumenge d’octubre la poesia hi aporta al mercat
l’essència més pura de la terra. El seu protagonista i promotor, Josep Cribillès,
productor i poeta.
En el seu contacte amb la natura, llaurant els camps
conduint el seu tractor, la seva ment treballa un altre camp que agermana amb
el de la terra i li dóna als fruits els aromes de la cultura. Un rapsode
acomiadant-se de la Parròquia de Sant Genís amb un saquet de patates del bufet
és una imatge que defineix l’estret
lligam entre el ser humà i la terra. La terra li garanteix la subsistència i el
poeta embolcalla els fruits de la terra amb
la puresa de l’infinit. El recital se celebra gaudint les carícies de l’aire i
la veu dels poetes li demana al vent que escampi arreu les emocions i
sentiments que fan més desitjables les creacions de la paraula. Orís, per unes
hores, esdevé un temple de la paraula, de la paraula amb alenades de llibertat
i amb abraçades d’amistat. Per què el recital d’Orís regala al món aquell alè
pur i net de la pagesia que quan treballa la terra l’acarona amb el pensament
mentre l’arada la remou perquè l’aire vivifiqui els solcs que besaran les
llavors per una nova existència. La poesia és un cant a la vida i el treball de
la pagesia afalaga la vida regalant-li aliments. I el missatge és més encisador
quan un pagès treballa la terra i la paraula. Josep Cribillès remou la terra,
te cura de la sembra, treballa la paraula i la fa gaudir perquè és un rapsode
dels sentiments i emocions. Una visita a Orís el segon diumenge d’octubre
il·lumina la mirada amb el seu paisatge, emociona el cor amb la poesia i fa més
amiga la convivència. Tot perquè s’hi pot gaudir dels aliments del cos i de la
ment. En una de les fotos Josep Cribillès recitant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)