Parlar de poesia eròtica en el comportament humà i la
seva projecció transcendent convidava en l’acollidor Espai Tranquil fer un
viatge virtual en el temps seguint les petjades de l’amor. La trobada fou molt
més que un recital, perquè els poemes eren el fil conductor d’una mena de
meditació en veu alta del recorregut de l’erotisme per la història i la seva
incidència en el ser humà amb aspiracions de sublimitat. La humanitat des de
els primers temps i al llarg de la seva història li ha donat a l’amor humà
tanta importància que ha trobat la manera de divinitzar-lo. Els grecs i els
romans tenien les seves deesses del desig sexual, erotisme, el seu déu Eros, i
aquest desig ha persistit al llarg de la història amb tractaments dispars i contradictoris.
El problema rau en que la centralitat rau en la persona que és el subjecte del
desig i de la seva vivència. I la natura que és sàvia ha demostrat saber
desvetllar allò de positiu i sublim que a nivell humà té l’erotisme. La
poetessa Lesbos, símbol real de
l’erotisme, ja el defensava en els seus poemes. Ovidi, fou desterrat de
l’imperi romà per haver escrit el llibre “Ars amandi”, i Eric Froom, alumne de
Freud, escrigué l’ ART D’ESTIMAR. Curiosament el pintor Joan Ponç va conèixer la seva segona esposa, amb la
pregunta, coneixes l’art d’estimar? fent referència al llibre d’Eric Froom.
Curiosament la sublimació de l’erotisme ens la dóna el Càntic dels càntics, atribuït
al rei Salomó. Els seus primers versos són d’un erotisme tan natural que
extasien. Diuen: “Que em besi amb besos de la seva boca! /Les teves carícies
són més dolces que el vi./ Són embriagants els teus perfums, / aroma que s’escampa
és el teu nom / per això les donzelles s’enamoren de tu.” Acabada la part
expositiva, la segona es dedicà a una lectura de diferents poemes a càrrec de
Carme Manau, comentats per Joan Sala Vila. En l’erotisme del Càntic dels
càntics la naturalesa s’agermana amb l’ésser humà i així els raïms i les pomes
defineixen l’amor, les vinyes les estances per estimar i les gaseles ens
ensenyen a perseguir les persones que s’estimen. La música de la violinista
vallesana, Marina Serra, hi aportà l’ambientació adient per trobar-se en una
vetllada en la que l’amor humà amb aspiracions sobrenaturals era el perfum i
les sabors de la paraula. I arrodoní la festa amb la música de Paraules d’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada