TEATRE 21,12 I 23 novembre de 2014-11-19

GRANOLLERS

Casa cultura Sant Francesc dia 23 a les 17’30 h.THE LITTEL CIRCUS, cia Mercè Framis. Teatre per a nens de 2 a 7 anys

Tatre Ponent, dia 22 a les 22h.:CABO SAN ROQUE+UDOL, cia Arcada Koncerts.

CANOVELLES

Can Palots, dia 22 a les 18 h.: CONCERT BENÈFIC DE SANTA CECÍLIA. Amics de la Unió.

                      Dia 23 a les 18 h.: ELS MEUS MARITS M’ENGANYEN, grup Teatre l’Aplec.

PARETS DEL VALLÈS

Can Rajoler, dia 22 a les 20’30 h.: BUFA EL VENT, recital poètic en gtres dimensions.

                        Dia 23 

 

SOMETINES TOO MUCH AIN’T ENOUGH

The Excitemens, grup musical taloner d’una veu, que segons la premsa és “la nova sensació de l’escena soul nacional; pura dinamita a l’escenari”. Totalment d’acord amb pura dinamita, evidentment molt explossiva en la cantant Koko Jean Davis. Un concert en el que les sensacions generals del públic eren molt distants de les meves. És cert que cal viure-ho tot i escoltar-ho tot i en el concert de Can rajoler de Parets hi vaig aprendre un capítol més del llibre de la vida. El dret a passar-ho bé i a gaudir en convivència. No discutirè la qualitat artística d’Excetiments però sí que disentirè dels límits entre música i sorolls, ja sien veu o sons d’instruments. Com també disentirè en la manera de gestionar la coreografia entre el moviments monotonia i els moviments vitals. I és precisament el fet de pensar en aquesta dicotomia que em porta a considerar la pluralitat de situacions que envolten el benestar, pluralitat ratificada per el concepte de felicitat entre les persones. Però alló que és important rau en el fet que aquests moments existeixin i encara que no em van satisfer penso que ho he entès i perquè les emocions són plurals, ho aplaudeixo. És aquella postura que aconsella no rebutjar i criticar negativament alló que no coneixes. La felicitat dels altres ha de conviure amb la pròpia. I aquest és el problema de la convivència. I des d’aquesta filosofia la convivència ciutadana es comparteix i es gaudeix millor. Del concert destacaria la capacitat comunicativa, expressiva i explossiva de la cantant, protagonista de l’espectacle que feia necessària una música igual d’explossiva. Com diu la invitació “un concert trepidant”. Compartir el benestar de la gent és norma de convivència i la cultura n’és el director d’orquestra.

 

EL CLAROBSCUR DEL BARROC

Sopar concert organitzat per AOVO

La Sala Basart Cooperativa de Parets del Vallès, la nit del 15 de novembre de 2015, esdevinguè un veritable auditori musical, amb una programació ambiciosa que agermanava dues arts, música i pintura, amb el vist i plau de la història. Un programa amabiciós pel seu contingut, pel seu significat, per la seva ambició i també per ser des de la senzillesa i humilitat una fita important en el que, avui, en diuen globalització.El públic assistent, termòmetre de la cultura artístico-musical d’un poble, aprofità l’esdeveniment per enriquir culturalment la seva personalitat. La memòria d’un passat memorable, musical i pictòric, és quelcom més que un record, és també un mirall on comparant la figura pròpia amb les d’ahir, la consciència afegeix nous colors a la imatge i rebutja sensacions no positives. Tres noms, amb història en el món de la música, feren viure la màgia del barroc en el camp les arts plàstiques i musicals i en el de la història amb un missatge molt pedagògic que aportava llums d’avui manllevades als focs d’ahir. Michel Wagemans, al clavicèmbal, Enric Vilalta amb la flauta travessara i Sílvia Rovira, soprano i conferenciant oferiren una trobada artística-musical, digna d’un gran ple en la sala auditori. Gaudir de pintures dels grans mestres de l’art com rerefons de composicions musicals barroques de compositors símbols reconeguts esdevenia un regal i un plaer que acaranonaven l’oída i la mirada, les portes dels sentiments i emocions dels humans. Sons i colors en harmonia són els grans animadors de l’existència, perquè els sons, música i paraula, i els colors són la mà estesa de les persones per a una bona convivència. Perquè el rerefons del concert organitzat per AOVO era senzillament una carta pedagógica enviada als cors dels assistents. Assistents que amb els seus aplaudiments les acceptaren i agraïren.

14,15 i 16 novbre. Arts Escèniques

 

GRANOLLERS

Teatre auditori: 15 novbre. 18 h.- L’EDREDÓ, cia Imcomplètes (Qu

                              16 novbre, 12 h, 17 h. i 18 h. PLANETA K. cia Imaginart.

Teatre Ponent: 15 novbre a les 21 h. i 16 novbre a les 19h: CARGOLS.cia Momos teatre.

CANOVELLES

Can Palots. 16 novbre a les 18h.: L’HORT DE CAN PRITROCS, teatre familiar.

CARDEDEU

Teatre C eCuCa.: 15 novbre a les 21h: ESTELLÈS DE MÀ A MÀ. Poesia a

                                16 novbre a les 17h: L’ENDRAPASOMNIS, teatre del Detall. Musical.

LA GARRIGA

El Patronat.: 15 de novbre. A les 20h.: ARA O MAI, espectacle musical

PARETS DEL VALLÈS

Can Rajoler: 16 novbre a les 18,30h.: SOMETINES TOO MACH AIN’T ENOUGH.concert.

SANT CELONI

Ateneu, 15 novbre a les 23 h.: MUCHACHITO Y SUS COIMPADRES, rumba-rock i swing.  

UN RECITAL PER CATALUNYA

Sóc una persona que creu molt en l’atzar com a vehicle d’esdeveniments i circumstàncies inesperades però que tenen molta incidència en la vida de les persones. Quan Frederic Roda em va proposar el dia 9 de novembre pel recital de poesia hi vaig donar la conformitat sense consultar l’agenda. Al comprovar que s’esqueia en el dia de la consulta no em va saber pas greu, me’n vaig alegrar. Seria un altra granet de sorra desprès de votar sí-sí. Em va semblar tot una profecia de llibertat perquè la poesia és aixó, llibertat d’esperit. Però el recital presenta la poesia vestida de núvia en el dia de les seves noces. La música i la dansa l’engalanen. Imagino una imatge poèticament transcendent de la meva Catalunya independent. El recital, amb l’excel·lent companyia de Paco Asensio, Ernest Briceño i Àgueda Murillo, serà la celebració de la victòria del poble català, un poble culturalment ric, creatiu, treballador i immensament històric. Esdevindrà, el 9N, una fita transcendent en la meva vida. La llibertat és l’amor fet realitat. El Teatre Ponent el marc ideal per a la celebració, per què la dramatúrgia és per ella mateixa conductora i definidora de la convivència humana. Celebrar l’amor a Catalunya poèticament amb amics i amigues és un regal de ressons infinits.

RECITAL POÈTIC DIUMENGE DIA 9N.

PAM, RECITAL POÈTIC DE CARDEDEU.

RÀDIO GRANOLLERS ENTREVISTA JOAN SALA VILA

L’espectacle poètic BUFA EL VENT que es presenta el dia 9N al teatre Ponent de Granollers a les 19h. ha estat promocionat per les antenes de Ràdio Granollers amb una entrevista a Joan  Sala Vila autor del llibre de poemes del mateix nom. La locutora i entrevistadora de l’emissora, Sra. Elisenda, orientà la seva entrevista amb la finalitat de fer interessant l’espectacle als oïdors de Ràdio Granollers. Bàsicament l’espectacle és un recital de poesia en base al llibre esmentat amb una rapsòdia de tres llenguatges, protagonitzada per tres especialistes, residents al Vallès Oriental. Paco Asensio, conegut actor de teatre i narrador, Ernest Briceño, director de l’escola de música Maria Grever de Parets del Vallès i Àgueda Murillo, directora de l’escola de dansa del seu nom a Granollers. BUFA EL VENT és una expressió simbólica de les diferents formes del vent, en l’espectacle el vent de la paraula, el de la música i el de la dansa, el vent dels sentiments i el vent de les emocions, el vent de les persones i el vent de la convivència. Quan el vent acarona  una sensació de felicitat embolcalla els nostres cossos i aquesta sensació és desitja fer sentir als amics de la poesia que assisteixin al teatre Ponent. Gràcies a RÀDIO GRANOLLERS per la estimable col·laboració.

7,8 i 9 novb. Teatre al Vallès Oriental

GRANOLLERS

Teatre-Auditori.- Sala petita: 7 novbre 19 i 20h.:TRES FLAUTES PER UN CLARINET. Homenatge a Carles Riera a càrrec de Claudi Arimany, David Riba i Jordi Gendra

                                 Sala gran: 8 novbre a les 21h.:LUCIA DE LAMMERMOOR. Òpera.

Teatre Ponent, 9 novbre a les 19 h.: BUFA EL VENT, de Joan Sala Vila. Recital poètic en tres dimensions, paraula (Paco Asensio), música (Ernest Briceño), dansa (Àgueda Murillo).

CANOVELLES

Can Palots, 7 novbre a les 22h.:IMPOSHOW.CAT. Teatre d’humor improvisat.

PARETS DEL VALLÈS

Cafè teatre a les 22,30h.: MONÓLOGOS 10, per El Monaguillo y Chuki.

(Si els teatres de la Comarca del Vallès Oriental envien la seva programació, semanalment apareixeran en aquest apartat. L’adreça és jsalavila@hotmail.es.)

LA VISITA DE LA VELLA DAMA

Una obra teatral de Friedich Dürrenmatt ambientada en una població de l’Europa Central que viu una història altament significativa. L’obra és alliçonadora des de dues variants: a) la màscara dels actors i actrius i b) pel missatge humà i social molt profund. Les màsc ares em van traslladar a dos  mons distanciats en el temps però propers en l’alliçonament. Les màscares al contrari d’allo que pugui semblar, no despersonalitzaven ans el contrari universalitzaven els personatges, que podien pertànyer al món grec o romà, a l’edat mitjana i a l’edat actual. Les persones, cadascuna amb la seva singularitat desenvolupen la història, ja sigui local i universal. La diferència de classes la crea el diner però també la cultura. Un element força important en la comprensió de l’argument. Com també els capricis del diner i com avui projecta i demà ensorra. Però, també amb el diner pel  mig, hi ha en l’obra un problema solucionat democràticament, influenciat pel diner, que posa sobre la taula la ética i la moral de certes decissions humanes. En el cas, el problema té dues vessants en la solució, o tres. La mort d’una persona imposada pel diner, al marge de la seva culpabilitat, esdevindrà la sortida del poble de la pobresa. La finalitat sembla bona, però ho és el mitjà. Embolica el problema el fet que la víctima ho accepta com a pagament del mal causat, un mal obertament injust. Es decideix per votació popular complir la voluntat de la persona donant del diner. La mort és moneda de canvi per impartir justícia i més quan el culpable se n’ha arrepentir? Qui pot condemnar a mort? La democràcia histórica aboleix aquesta pena. Són culpables d’homicidi aquelles que voten el seu compliment? Personalment penso que cap llei humana pot condemnar a mort lícitament a ningú. És prendre-li el dret a l’esmena i al perdó. Teatralment no deixa de ser un truc impactant. El Grup Quatre per quatre, que ens té habituats a les seves bones representacions, una vegada més i en el Teatre Auditori palesà la qualitat artística del seu elenc.