L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dilluns, 17 de novembre del 2014

SOMETINES TOO MUCH AIN’T ENOUGH

The Excitemens, grup musical taloner d’una veu, que segons la premsa és “la nova sensació de l’escena soul nacional; pura dinamita a l’escenari”. Totalment d’acord amb pura dinamita, evidentment molt explossiva en la cantant Koko Jean Davis. Un concert en el que les sensacions generals del públic eren molt distants de les meves. És cert que cal viure-ho tot i escoltar-ho tot i en el concert de Can rajoler de Parets hi vaig aprendre un capítol més del llibre de la vida. El dret a passar-ho bé i a gaudir en convivència. No discutirè la qualitat artística d’Excetiments però sí que disentirè dels límits entre música i sorolls, ja sien veu o sons d’instruments. Com també disentirè en la manera de gestionar la coreografia entre el moviments monotonia i els moviments vitals. I és precisament el fet de pensar en aquesta dicotomia que em porta a considerar la pluralitat de situacions que envolten el benestar, pluralitat ratificada per el concepte de felicitat entre les persones. Però alló que és important rau en el fet que aquests moments existeixin i encara que no em van satisfer penso que ho he entès i perquè les emocions són plurals, ho aplaudeixo. És aquella postura que aconsella no rebutjar i criticar negativament alló que no coneixes. La felicitat dels altres ha de conviure amb la pròpia. I aquest és el problema de la convivència. I des d’aquesta filosofia la convivència ciutadana es comparteix i es gaudeix millor. Del concert destacaria la capacitat comunicativa, expressiva i explossiva de la cantant, protagonista de l’espectacle que feia necessària una música igual d’explossiva. Com diu la invitació “un concert trepidant”. Compartir el benestar de la gent és norma de convivència i la cultura n’és el director d’orquestra.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada