Sóc una persona que creu molt en l’atzar com a vehicle d’esdeveniments
i circumstàncies inesperades però que tenen molta incidència en la vida de les
persones. Quan Frederic Roda em va proposar el dia 9 de novembre pel recital de
poesia hi vaig donar la conformitat sense consultar l’agenda. Al comprovar que
s’esqueia en el dia de la consulta no em va saber pas greu, me’n vaig alegrar.
Seria un altra granet de sorra desprès de votar sí-sí. Em va semblar tot una profecia
de llibertat perquè la poesia és aixó, llibertat d’esperit. Però el recital
presenta la poesia vestida de núvia en el dia de les seves noces. La música i
la dansa l’engalanen. Imagino una imatge poèticament transcendent de la meva
Catalunya independent. El recital, amb l’excel·lent companyia de Paco Asensio,
Ernest Briceño i Àgueda Murillo, serà la celebració de la victòria del poble
català, un poble culturalment ric, creatiu, treballador i immensament històric.
Esdevindrà, el 9N, una fita transcendent en la meva vida. La llibertat és l’amor
fet realitat. El Teatre Ponent el marc ideal per a la celebració, per què la
dramatúrgia és per ella mateixa conductora i definidora de la convivència humana.
Celebrar l’amor a Catalunya poèticament amb amics i amigues és un regal de
ressons infinits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada