Estones de poesia i de teatre: de setembre 2022

dimarts, 27 de setembre del 2022

ORENETES

El vol de les orenetes,
cant del bon temps a pagès,
sembrava il·lusions,
les seves veus cantaven amb les estrelles,
i els treballadors i treballadores del camp
imitaven el seu art.
Un niu d’orenetes,
arran de teulada,
desvetllava enveges a l’hora del repòs.
Convidava al somni del avui i del demà,
l’avui dels ocells pare i mare,
el demà dels ocells filles i fills.
Les orenetes a pagès
jugaven amb els nens i nens amb la palla,
es divertien collint flors del bosc
i a la nit
dormien un somni,
eren, també, treballadores de pagès.
Els nens de pagès
quan les orenetes s’acomiadaven,
cridaven,
us esperàvem, torneu aviat,
casa nostra es casa vostra,
i el vostre niu
amor del nostre cor.

dijous, 22 de setembre del 2022

A L’INSTANT

Fuig la por,
l’angoixa
turmenta l’ànima
i el cor
amaga els sentiments
vora el foc

LLENÇOL

Senyera tenyida de foc
i de sang
abraça una flor blanca.
Escalfa la planta,
embogeix el color vermell
la tija
i el repòs de les flors
ofega la veu de la passió.

dimecres, 21 de setembre del 2022

OBLIDAR

Oblidar
sombra d'un misteri mític,
eros de les ones
que un vaixell sacseja,
Oblidar
color negre de la nit de la vida
que vol contemplar l'escena
i l'entorn és ceguesa.

LES ESTRELLES BRLLEN

Fora, les estrelles,
gemes d'un mantell blau,
alenen les vibracions
d'ombres humanes.
Un esquelet del jardí
dibuixava foscors de cendres
en terra humida.
La llum de la casa s'apaga,
les ombres
esdevenen no-res.
Núbols,
no amagueu les estrelles

DUES FLORS

Plorar i riure,
dues flors d'hivern
en un gerro de neu.
Plorar i riure,
dues flors de primavera
en un raig de sol.
Plorar i riure,
dues flors d'estiu
en els ulls d'un infant,
Plorar i riure,
dues flors de tardor
en un cor enamorat

EL VENT

Àngel de la natura
la veu del vent amiga i germana
convida als concerts del cosmos.
Músiques d’amor i de guerra
esperonen miracles.
Les músiques d’amor
alenen futurs d’amistat i de pau,
les músiques de guerra
lluiten contra els odis,
ensenyen a vèncer les baralles del mal
i les dues músiques
conviden a viure la pau.
La paraula del vent
és poesia en alegries i penes
és abraçada d’amor en el perill
és bes del mon a la convivència
és atleta que porta a la victòria.
Calma i tempesta
el vent canta en el teatre de la vida.

dimarts, 20 de setembre del 2022

AUTORITAT

Totes les persones són autoritat,
la seva missió es fer créixer
en dignitat.
És llei natural.
D’on neix l’autoritat política?
De la convivència.
Conviure dignament és un dret,
la llei està al seu servei.
És digna la convivència mundial?
No.
Tampoc ho és l’autoritat que governa.
Sense autoritat humana
la llei no serà mai digna.
L’amor és la llei.
La imatge del malviure de molts humans
acusa l’autoritat indigna.

dilluns, 19 de setembre del 2022

LA VEU DE L’AIGUA

Recitals poètics de l’aigua,
missatges de fraternitat,
s’escolten
i la seva veu germana,
abraçada infinita,
demana a la música companyia.
Petits rierols de muntanya
acaronant rocs, herbes i el vent
reciten i canten
i amb petons encenen cors.
Ones braves de la mar
conviden penya segats
i les notes i paraules del concert
revolucionen il·lusions de germanor.
Fonts, ciutadanes de les cases i els boscos,
regalen vida,
apaivaguen la set
i l’aigua esdevé essència humana.
La veu de l’aigua
l’escolten plantes, animalons i els humans
i el concert un triomf de l’amor
aplaudit per la immensitat del cosmos.

dissabte, 17 de setembre del 2022

HUMILITAT

No es queixa, alegre si la trepitgen,
la terra.
Humil, estima els peus dels éssers vius,
és la seva pista de joc
la terra.
La natura somriu al muntanyenc que fa el cim,
la sorra abraça el nedador que juga amb les ones,
l’aire petoneja l’esportista de la vida.
La humilitat ha nascut de la terra.
Humus, terra,
crea l’obra d’art, l’ésser humà.
La persona si no és humil
no estima la germana terra,
i la natura plora.
L’evangeli ens diu
benaurats els humils,
ells posseiran la terra.
Gaudiran del cim infinit.

divendres, 16 de setembre del 2022

ABRAÇADA DE BENVINGUDA

Al cim d’una muntanya,
l’abraçada de l’aire em fa mirar el cel,
un paisatge ple de llum m’allargà la mà
i una veu amiga eixida del silenci,
el que veus és casa teva,
em diu fent-me un petó,
estima-la.
Una gran roca plana,
matalàs de les nits de somnis,
em feu de llit contemplant el firmament.
Besos de llum retrataven els meus ulls,
les meves mans enlaire saludaven l’infinit,
quan de sobte les estrelles em desitgen bona nit.
Somiava? Delirava? Vivia.
Es va fer curta la nit. Era dolç el dormir.
Quan l’alba em desvetllà,
la meva boca gaudia dolçors de mel,
la mare lluna alimentava el somni,
havia trobat casa meva de veritat.
El cim de la muntanya,
volia fer-me volar com els ocells.
El llac de la vall que m’esperava
dibuixava en l’aigua el meu descens de la muntanya.
El meu jo era un altre,
petonejava les pedres del camí,
gaudia amb la suavitat de l’herba que trepitjava,
demanava a les aus, ensenyeu-me a volar
i el mirall del llac que m’esperava
projectava al cel
la felicitat d’haver comprès:
el món és casa meva.

dijous, 15 de setembre del 2022

CARITAT

Caritat, la gran virtut de l’amor,
dimensió humana d’estimar
ajudant al pobre,
transcendent estimant a Déu.
L’acte més sublim de caritat infinita,
el sacrifici de Crist crucificat,
l’immens amor de Déu a la humanitat.
Traduït en amor humà,
estimar a Déu sobre totes les coses,
i al pròxim com a nosaltres.
Estimar els enemics
la grandesa de l’amor humà.
La història ens ensenya:
la caritat
no la practiquen les guerres: són odi.
Els innocents que les bales maten són amor,
perden la vida i l’odi els prohibeix estimar,
però moren estimant
donen la vida per amor al seu poble.
A la gran època del procés li manca
un pas endavant,
aprendre a estimar: la caritat.
Si la guerra és l’argument de la pau
no s’estima a Déu ni als humans.
On és la caritat?

dimecres, 14 de setembre del 2022

LA NATURA AMIGA

La solitud em deixa sol
sense cap alè d’una amistat,
i l’angoixa,
argelaga en el bosc del meu silenci,
punxa l’ànima,
una gota de sang dels sentiments,
un petó la vol.
Una papallona voleia
estimant les flors,
els colors l’esperonen,
Ii els pètals de roses silvestres somriuen.
Uns ulls em miren,
les fulles dels arbres venten els meus cabells
al mateix temps que les fulles
a cau d’orella em diuen amic.
Els meu cor batega il·lusions
els meus ulls han llegit el missatge,
la natura està amb tu,
No estàs sol,
tingues fe
la natura ajuda, estima,
sempre acompanya.

LES MANS DE TOT EL MON UNIDES

Milers de milions de mans aplaudint les estrelles,
somni d’amor de la llum del món,
són aus voladores que volen fer el niu,
i l’arbre que busquen creix en el jardí del cel.
Mans del món enyoren amistat
soles i abandonades viuen i moren esclaves,
són mans que el seu arbre no arrela,
no creix en jardins,
i els arbres de mans desunides
en el desert s’acomiaden,
la mort els obre les portes del cel.
En el món hi viuen mans que són mans d’ amor,
l’esperit de Déu es la seva força,
tenen fe i esperança,
desafien odis, enveges
i allarguen la mà esperonant als pobres.
La nova pàtria dels pobres
té un nom MANS UNIDES,
ballen la dansa donant-se les mans,
la sardana que agermana,
i convida a tots els humans
a ser iguals, lliures i fraternals.
Lletra, música i fets de MANS UNIDES.

diumenge, 11 de setembre del 2022

JUSTÍCIA

Justícia, l’art del regne de la veritat,
saber viure en la bondat dels pensaments, paraules i fets.
El just evita la mentida,
parla sempre el be de l’amistat,
i els fets s’allunyen del mal.
La persona justa s’alimenta de la llum de veritats,
ser just és molt més que complir la llei.
Les lleis poden ser injustes,
i els jutges també massa sovint s’equivoquen.
Complir la llei no és ser just,
és fugir del càstig que sense culpa t’acusa,
La justícia és la bondat de l’amor.
El just quan estima crea felicitat,
la justícia quan és justícia
defineix l’amor.
La justícia humana quan actua
no sempre estima, activa l’odi.
Condemnar no és fer justícia.
fer justícia és la fe de la persona digna,
sempre es amor a Déu,
encara que sovint el just no ho entén.
Són els secrets de la vida transcendent.
L’amor del just és llum d’eternitat.

divendres, 9 de setembre del 2022

POLÍTICA

La veu del poble
reina de les relacions humanes.
Encara no ho entenen ni accepten
els polítics,
ni els d’ahir, ni els d’avui.
Cultura de convivència,
ho diuen,
però no ho fan.
Ni ho deixen fer.
La mort,
testimoni de la història,
acusa davant el tribunal del temps.
No hi ha política pels pobres,
sí, arguments pels rics,
Les armes de la fam i de la guerra.
Tant pobra és la intel·ligència humana?
No és pobra,
es injusta,
les guerres són fonts de diners.
La política en el seu naixement,
portava en el front l’estrella de la pau.
Avui no és estrella, ni és pau.
Per què?
Per que no estima la veritat,
només estima la mentida.

diumenge, 4 de setembre del 2022

HUMANITAT

L’himne de la vida en la terra,

la fauna el canta en l’aigua i el vent,

i la flora amb notes de perfums i colors

l’acompanya.

La humanitat en camí de transcendència,

agafada de les mans de fauna i plora,

canta

i en el cosmos

tonades d’aromes de pols i perfums

l’infinit les fa seves.

Orgull del cosmos, la humanitat

respira essències d’un altre món,

essències primer d’un jardí terrenal,

essències finals d’un jardí celestial.

Flora i fauna

alimenten la vida dels humans,

esperen compartir el guardó infinit

el dia que la humanitat

sigui ciutadana del jardí del cel.