No es queixa, alegre si la trepitgen,
la terra.
Humil, estima els peus dels éssers vius,
és la seva pista de joc
la terra.
La natura somriu al muntanyenc que fa el cim,
la sorra abraça el nedador que juga amb les ones,
l’aire petoneja l’esportista de la vida.
La humilitat ha nascut de la terra.
Humus, terra,
crea l’obra d’art, l’ésser humà.
La persona si no és humil
no estima la germana terra,
i la natura plora.
L’evangeli ens diu
benaurats els humils,
ells posseiran la terra.
Gaudiran del cim infinit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada