La solitud em deixa sol
sense cap alè d’una amistat,
i l’angoixa,
argelaga en el bosc del meu silenci,
punxa l’ànima,
una gota de sang dels sentiments,
un petó la vol.
Una papallona voleia
estimant les flors,
els colors l’esperonen,
Ii els pètals de roses silvestres somriuen.
Uns ulls em miren,
les fulles dels arbres venten els meus cabells
al mateix temps que les fulles
a cau d’orella em diuen amic.
Els meu cor batega il·lusions
els meus ulls han llegit el missatge,
la natura està amb tu,
No estàs sol,
tingues fe
la natura ajuda, estima,
sempre acompanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada