Jaume Carreras i Carreras era un paretà nat l'any 1908 i traspassat el 1980. Polifacètic, enamorat de les lletres i de l'art escrivia poemes, pintava, retratava i era un humorista. La seva poesia, l'Ajuntament de Parets la va recopilar en un llibre amb el nom d'Obra Poètica. En el llibre acompanyant els poemes hi podem admirar les seves pintures i la seva capacitat humorística. La seva poesia és molt narrativa i descriptiva. Enamorat de la naturalesa i del seu poble, força dels seus poemes són simpàtics capítols de la història i a la vegada retrats dels paisatges de l'entorn amb algunes vivències i fets remarcables de la seva vida. Persona d'un gran humanisme els seus poemes tenen una tendència marcadament moralista i d'un gran respecte per les persones. En els acudits és ingeniós i murri, com per exemple un fill que va caure i li van dir perquè no t'agafaves a les faldilles de la mare, i va respondre perquè anava amb minifalda.
L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.
diumenge, 28 de febrer del 2016
dijous, 25 de febrer del 2016
dilluns, 22 de febrer del 2016
CONCERT A LA MEMÒRIA DE MICHEL WAGEMANS
Un any del darrer adèu del
pianista i concertista de renom internacional i el mateix indret on es presentà
la fundació de l’entitat Amics de l’òpèra del Vallès Oriental animaren a la
Presidenta d’AOVO i vídua del músic a organitzar un concert, merescut
homenatge. L’Hotel Molí de la Torre, de Bigues, al bell mig d’un paratge
natural extraoprdinari esdevinguè un excel·lent escenari per dialogar en la distància
amb el llenguatge que ell portava al ccor, la música. Joves intèrprets, amics,
amigues i alumnes del mestre recordat oferiren una selecció de composicions
musicals de grans Mestres catalans i estrangers, Enric Granados, I. Albèniz,
Brahms, Puccini, Saint-Saëns, Poulenc, Janácek i Bernstein. La sala d’actes de
l’hotel esdevinguè durant dues hores el Palau de la Música del Vallès Oriental
amb dignes actuacions i amb interpretacions de Silvia Rovira, soprano i vídua
de l’homenatjat, com Une Flûte invisible, Les chemins de l’amour, El majo
discreto i La maja dolorosa, O mio Babbino caro i Tonigt. Una vetllada en la
que l’emoció embolcallada per un ambient musical li donava a la trobada la nota
de matrícula d’honor per la incidència i capacitat de la música a donar el toc
de qualitat que la vida palesa en la seva integritat. Un capítol molt important
en un auditori amagat a la muntanya aportava a la convivència humana aquella
sensibilitat que il·lumina els ulls de les persones, encen el foc dels cors i
arrenca els millors aplaudiments de les mans. La música la gran doctora de la
història de la humanitat explicada per joves artistes, elles i ells, fent viure
aquells sons que el gran filòsof grec Plató descobria entre els núvols. Núvols
invisibles en l’Hotel del Molí de la Torre que regalaven les seves aigües per
saonar amb la música l’esperit.
dissabte, 6 de febrer del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)