Estones de poesia i de teatre: de desembre 2022

divendres, 30 de desembre del 2022

ADÉU, LLÀGRIMES DEL COR

Trobo a faltar la teva companyia
has dit adéu al jardí de la terra,
desitjo abraçar-te en el jardí de la glòria.
Les teves absències
son silencis del forn de l’amor.
El temps, caliu de la vida,
fermava en la terra les teves petjades,
petjades presència d’absències,
batecs del cor.
Les llàgrimes del cor són mans esteses,
esteses vers el futur
esperant retrobar-te
convertint el meu jo en arbre del cel
que com el teu
fruita la vida que només és amor.
La carta del teu comiat,
l’he rebuda en el silenci,
ll món té missatgers,
que recorden la teva amistat,
i que pregui al Pare que
en tingui amb Ell a la glòria.

dijous, 29 de desembre del 2022

BALES LLUMINOSES

El bé i el mal es barallen,
és temps de guerra,
el crim es vesteix de bondat.
L’odi disfressat de fraternitat.
Els arguments de la guerra defensant la pau
vestits de llum
creen il·lusions en les mirades,
no t’hi apropes,
aquella llum signe d’allargar la mà,
gaudeix en el seu objectiu criminal,
causar la mort al contrari.
Record d’avi,
de nen rabents li deien adeu.
La guerra i la pau
es donaren la mà.
Una estreta de mentida.
Les bales, llum del poderós,
condemnaven a la foscor al feble.
Quin era el missatge?
Mentir dona poder.

dimecres, 28 de desembre del 2022

INNOCENTADES EN VERITATS

La història innocent mil·lenària
porta enganxada a l’esquena una llufa.
La convivència manipulada per la mentida
fa de la pau un bocí de riquesa,
i un plat a vessar de pobresa.
La vida ferida
gemega l’absència d’aliment de l’esperit,
a la taula universal
no hi caben els que ploren en la misèria.
Fets històrics,
innocentades en veritats,
acusen i condemnen al mateix temps,
innocents sempre els rics,
acusats sempre els pobres.
La convivència una vall de llàgrimes,
vall de llàgrimes d’alegria,
vall de llàgrimes de misèria.
És única la vall,
el seu conreu enganya,
i els fruits,
uns són de vida,
molts son de mort.
La convivència,
innocentada de veritats.

dimarts, 27 de desembre del 2022

LLENGUATGE DE L’AIGUA

L’aigua parla i jo escolto un poema,
no deixa mai de parlar-me.
Quan no l’escolto, plou,
sovint les gotes paraula són petons,
i quan més estima
vol que es trepitgin volves blanques,
aquelles volves que blanquegen camins i muntanyes.
L’aigua somriu acaronant,
els humans la fan seva gaudint el seu tacte.
Estima tant...!
Escolto el que diu,
Amic, amiga, jo també soc tu.
L’aigua parla dintre meu,
arreu del teu cos em trobaràs,
soc artista de la teva figura.
L’aigua em parla personalment,
en el moviment de les ones del mar,
s’apropa a besar-me els peus
prenent el sol a la platja.
M’allarga la mà quan admiro els rierols que canten,
m’abraça quan camino,
els raigs d’aigua, companys,
s’identifiquen amb els meu vestit,
em diuen
quan l’aigua es tu, tu ets una flor.

dijous, 15 de desembre del 2022

ABRAÇADES DEL SOL

Per la llum del sol cada dia és festa,
reparteix abraçades,
els arbres li envien petons,
versos de les seves fulles.
Els ocells amb els seus vols
vesteixen de joia valls i muntanyes,
i les papallones xuclen la bellesa de les flors.
Per la natura cada dia és festa.
jo sento l’abraçada del sol,
la llum convida als meus ulls,
s’extasien davant la bellesa,
i en dies de núvols,
senten en la nineta els seus petons.
Les mans i braços
juguen descobrint en el meu cos
noves sensacions de colors.
Encaixades i abraçades
el sol transforma en raigs de llum,
batecs del cor,
notes de melodies de la coral del cel blau.

dissabte, 10 de desembre del 2022

LA PAU DEL MEU POBLE

La pau per ser veritat s’ha de viure,
he de ser jo pau si la vull pels altres.
La persona de pau és un mirall que convida,
desperta desitjos de ser,
i al seu pas, la seva petja és cobeja.
Si jo estimo, ensenyaré a estimar,
Si jo odio, escamparé enganys,
si jo soc veritat, il·luminaré els camins,
si jo soc mentida, sembraré de rocs les contrades.
Si jo vull la pau del meu poble,
he de ser amor i veritat.
La meva llibertat ha de ser-ne el mirall,
la meva imatge ha de sembrar llavors del desig,
El meu país és el camp,
sembrat amb amor i veritat
la pau creixerà i el fruit serà convivència.
Si jo, tu i ell som fruits de pau
totes les llavors sembrades desvetllaran el desig
i el colom de la pau volarà lliure en el cel del meu poble.

divendres, 9 de desembre del 2022

ABRAÇADA DE BENVINGUDA

Al cim d’una muntanya,
l’abraçada de l’aire em fa mirar el cel,
un paisatge ple de llum m’allargà la mà
i una veu amiga eixida del silenci,
el que veus és casa teva,
em diu fent-me un petó,
estima-la.
Una gran roca plana,
matalàs de les nits de somnis,
em feu de llit contemplant el firmament.
Besos de llum retrataven els meus ulls,
les meves mans enlaire saludaven l’infinit,
quan de sobte les estrelles em desitgen bona nit.
Somiava? Delirava? Vivia.
Es va fer curta la nit. Era dolç el dormir.
Quan l’alba em desvetllà,
la meva boca gaudia dolçors de mel,
la mare lluna alimentava el somni,
havia trobat casa meva de veritat.
El cim de la muntanya,
volia fer-me volar com els ocells.
El llac de la vall que m’esperava
dibuixava en l’aigua el meu descens de la muntanya.
El meu jo era un altre,
petonejava les pedres del camí,
gaudia amb la suavitat de l’herba que trepitjava,
demanava a les aus, ensenyeu-me a volar
i el mirall del llac que m’esperava
projectava al cel
la felicitat d’haver comprès:
el món és casa meva.

dijous, 8 de desembre del 2022

LA NATURA SEMPRE ALLARGA LA MÀ

Les llàgrimes no són un fracàs,
sovint abraçada silenciosa,
la natura quan plora,
font de vida
no diu mai que no
i els ulls saben llegir.
L’aigua de font d’una vall,
també la d’una muntanya,
com l’aigua del rierol que va a la mar,
esdevenen mans i braços,
desitgen l’amor de la immensitat,
el mar de la vida.
Rius, llacs, mars i oceans,
encaixades de mans i abraçades,
humanitat i natura.
La humanitat canta i la natura riu.
Les llàgrimes esdevingudes lletres
creen poesia.
Poesia, encaixada sense fi.

dimecres, 7 de desembre del 2022

UNA ESTONA AL BOSC AMB ELS ARBRES

La veu dels arbres,
gronxada per la remor del vent,
il·lusionada la migdiada,
explicava contes de fulles i ocells.
L’herba, llençol amarat de tendresa,
butaca de l’auditori de l’aire,
era jaç del diàleg dels ulls.
Llegir poemes escoltant refilets,
endolcia l’estona aplaudint fulles rapsodes.
És intimista la veu dels arbres,
el vent de la tarda embolcalla les rimes.
Surten ocells dels seus nius,
volen i posen damunt les espatlles.
Entonen un cant d’amistat,
amb refilets de lletres,
i a l’escoltar recitant un poema,
refilets de silenci musiquen les lletres.
Feliç moment gaudint l’amor dels ocells
al Palau d’un bosc, casa de tothom.

dimarts, 6 de desembre del 2022

LA PAU DEL MEU POBLE

La pau per ser veritat s’ha de viure,
he de ser jo pau si la vull pels altres.
La persona de pau és un mirall que convida,
desperta desitjos de ser,
i al seu pas, la seva petja és cobejada.
Si jo estimo, ensenyaré a estimar,
Si jo odio, escamparé enganys,
si jo soc veritat, il·luminaré els camins,
si jo soc mentida, sembraré de rocs les contrades.
Si jo vull la pau del meu poble,
he de ser amor i veritat.
La meva llibertat ha de ser-ne el mirall,
la meva imatge ha de sembrar llavors del desig,
El meu país és el camp,
sembrat amb amor i veritat
la pau creixerà i el fruit serà convivència.
Si jo, tu i ell som fruits de pau
totes les llavors sembrades desvetllaran el desig
i el colom de la pau volarà lliure en el cel del meu poble