UNA ESTONA AL BOSC AMB ELS ARBRES

 

 

La veu dels arbres,

gronxada per la remor del vent,

il·lusionada la migdiada,

explicava contes de fulles i ocells.

L’herba, llençol amarat de tendresa,

butaca de l’auditori de l’aire,

era jaç del diàleg dels ulls.

Llegir poemes escoltant refilets,

endolcia l’estona aplaudint fulles rapsodes.

És intimista la veu dels arbres,

el vent de la tarda embolcalla les rimes.

Surten ocells dels seus nius,

volen i posen damunt les espatlles.

Entonen un cant d’amistat,

amb refilets de lletres,

i a l’escoltar recitant un poema,

refilets de silenci musiquen les lletres.

Feliç moment gaudint l’amor dels ocells

al  Palau d’un bosc, casa de tothom.