Trobo a faltar la teva companyia
has dit adéu al jardí de la terra,
desitjo abraçar-te en el jardí de la glòria.
Les teves absències
son silencis del forn de l’amor.
El temps, caliu de la vida,
fermava en la terra les teves petjades,
petjades presència d’absències,
batecs del cor.
Les llàgrimes del cor són mans esteses,
esteses vers el futur
esperant retrobar-te
convertint el meu jo en arbre del cel
que com el teu
fruita la vida que només és amor.
La carta del teu comiat,
l’he rebuda en el silenci,
ll món té missatgers,
que recorden la teva amistat,
i que pregui al Pare que
en tingui amb Ell a la glòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada