respiren la pols que besa al caminar,
i es tornen abraçades de trobades captives,
el meu poble té un gran cor que estima.
Cada façana és un bes que alena conviure,
i a la gent dels carrers agermana.
Viure l’escalf d’un poble que viu solidari
esborra les taques i el vent escampa la pols.
Miracle del cosmos,
la pols dels caminants repartint petons.
La pols dels carrers del meu poble,
artista que de les façanes en fa imatges,
segells de les cartes curulles de versos,
cartes llegides per les estrelles del cel
blau.
El passeig em regala l’escalf del foc del meu
poble.
és un goig i un plaer compartir l’escó del
veïnatge.
L’ànima del meu poble m’enamora,
m’aplaudeix i de la meva vida en fa
imatge orgullosa en el museu del seu art.
Josep Mayoral
les teves petjades pels carrers de Granollers
han escrit un poema i creat una obra d’art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada