Les llàgrimes de les persones reguen els camps erms,
els ulls li demanen al vent quin és el nord de la vida,
i el vent i els ulls saonen la terra seca, per donar fruits.
Catalunya va correr la Marató de l’amor solidari,
el seu núbol de nord a sud, d’est o oest hi regalà l’aigua
dels seus ulls.
La pluja fou una festa del dolor intuint la porta de
l’esperança,
i les llàgrimes en una festa sembraren la terra d’un futur
de vida sana.
Un núbol quatribarrat groc i vermell esdevenia bandera de
salut,
salut del cos, germana de la salut de l’anima.
La Marató de TV3, la festa del dolor en l’esperança.
Un nou capítol de la història d’un poble que pateix i ell és
la seva medicina.
Catalunya, solidària universal, li va dir a Espanya i al
món,
la salut dels pobles és la pau del cos i l’ànima.
El núbol català, la Marató de TV3, era núbol de la salut del
cos,
jo li pregunto a Espanya i al món,
perquè no teniu en el vostre cel el núbol del cos místic de
la humanitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada