Humanitat
perduda en l’espai
viu
sensacions d’un respir tarnscendent.
Lluny del
bullici de ciutat
se sent
hostatge d’un món desconegut.
Transparent,
amb un emblanquinat en suspens
sent perdre
equilibri corporal
camí d’un
espai nou,
vivint passions espiritoses del cosmos.
Silenciada
la veu,
calladles
les petjades del caminar,
la paraula
és mística
d’uns humans
diluits en el futur.
Instants
d’un somni d’intimitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada