La faig meva,
li prenc a la planta,
li faig un petó
i la planto al meu cor.
No plora la planta,
la flor somriu,
una llàgrima és el preu,
la planta i la flor m’estimen.
És una regal fratern
m’ho diu fluixet,
a cau d’orella,
la paraula de mare i filla,
el seu perfum.
El seu color
ho signa.
Colors i perfums,
sentiments dels jardins,
la humanitat és un jardí,
també la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada