UNA COL PLORAVA

 

Es pensava bella com una flor,

el seu color no aixecava passions,

se sentia sola,

desitjava el caliu dels colors.

No ho entenia,

el verd color de l’esperança,

era el seu,

es cansava d’esperar.

Plorava,

només el bon dia d’un tallant

se la mirava,

era formosa per ser cuinada.

Les carícies de les mans humanes

complien el seu destí

ser menú d’un plat a taula.

Plorava, però d’alegria,

seria carn humana.