L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dilluns, 27 de juny del 2022

UNA COL PLORAVA

 


Es pensava bella com una flor,

el seu color no aixecava passions,

se sentia sola,

desitjava el caliu dels colors.

No ho entenia,

el verd color de l’esperança,

era el seu,

es cansava d’esperar.

Plorava,

només el bon dia d’un tallant

se la mirava,

era formosa per ser cuinada.

Les carícies de les mans humanes

complien el seu destí

ser menú d’un plat a taula.

Plorava, però d’alegria,

seria carn humana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada