Quan el sol
il·lumina el blau del cel,
galeria
d’art de l’univers,
convida als
núvols a una exposició de les seves obres
inspiradores
de l’art dels humans.
En les
parets de fons blau,
la llum, el
vent, el foc i l’aigua
hi pengen
pintures i escultures poètiques i musicals,
missatge de
l’univers als humans.
La llum crea
amb el blanc,
el vent
modela acaronant,
el foc
inmortalitza les obres
i l’aigua
les tonifica.
De dia, el
sol,
de nit, la
lluna,
crítics que
obren els ulls de les persones a les meravelles,
atrauen les
mirades convidant visitar el palau dels models.
En viatge
estratosfèric en l’eternitat i el temps,
els crítics
ensenyen a intuir llenguatges còsmics
i
descobreixen l’infinit de l’ànima humana,
imatges que les
persones exposen en la nineta dels seus ulls.
La llum,
professora d’art
explica el
mestratge dels núvols en el procès d’inspiració,
ensenya la
transformació d’imatges,
una aparença
de vaixell canvia a lleó, elefant ,
serp o muntanyes,
serp o muntanyes,
alenant sentiments
i emocions de germanor natural.
Els humans,
com els núvols, intueixen amb l’art
el seu viatge a port.
el seu viatge a port.
Els núvols
alliçonen que les passions humanes
són germanes
de les tormentes.
Les alegries
i les penes, els dies de llum o de tormenta
són colors que
el be i el mal ajuden a descobrir la bellesa,
i la persona
esdevé una obra d’art.
L’obra d’art
és verdadera si respira infinit,
és infinita,
quan el be i el mal,
han respectat la paleta cromàtica,
han respectat la paleta cromàtica,
el bé ha
guiat en el camí de la bellesa,
i el mal ha ensenyat
a superar els entrebancs
i l’art ha
creat la veritat del ser.
A l’entrada a l’exposició,
la humanitat
descobreix en les diferents obres d’art
que els
homes i dones han fet de la seva vida
l’obra d’art
infinita
penjada en
l’exposició eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada