L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 22 de juliol del 2018

La humanitat obra d’art de l’exposició eterna


                               Quan el sol il·lumina el blau del cel,
                               galeria d’art de l’univers,
                               convida als núvols a una exposició de les seves obres
                               inspiradores de l’art dels humans.
                               En les parets de fons blau,
                               la llum, el vent, el foc i l’aigua
                               hi pengen pintures i escultures poètiques i musicals,
                               missatge de l’univers als humans.
                               La llum crea amb el blanc,
                               el vent modela acaronant,
                               el foc inmortalitza les obres
                               i l’aigua les tonifica.
                               De dia, el sol,
                               de nit, la lluna,
                               crítics que obren els ulls de les persones a les meravelles,
                               atrauen les mirades convidant visitar el palau dels models.
                               En viatge estratosfèric en l’eternitat i el temps,
                               els crítics ensenyen a intuir llenguatges còsmics
                               i descobreixen l’infinit de l’ànima humana,
                               imatges que les persones exposen en la nineta dels seus ulls.
                             La llum, professora d’art
                             explica el mestratge dels núvols en el procès d’inspiració,
                             ensenya la transformació d’imatges,
                             una aparença de vaixell canvia a lleó, elefant , 
                             serp o muntanyes,
                             alenant sentiments i emocions de germanor natural.
                             Els humans, com els núvols, intueixen amb l’art 
                             el seu viatge a port.
                             Els núvols alliçonen que les passions humanes
                             són germanes de les tormentes.
                             Les alegries i les penes, els dies de llum o de tormenta

                              són colors que el be i el mal ajuden a descobrir la bellesa,
                              i la persona esdevé una obra d’art.
                              L’obra d’art és verdadera si respira infinit,
                              és infinita, quan el be i el mal, 
                              han respectat la paleta cromàtica,
                              el bé ha guiat en el camí de la bellesa,
                              i el mal ha ensenyat a superar els entrebancs
                              i l’art ha creat la veritat del ser.
                             A l’entrada a l’exposició,
                             la humanitat descobreix en les diferents obres d’art
                             que els homes i dones han fet de la seva vida
                             l’obra d’art infinita
                             penjada en l’exposició eterna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada