Viure és ser
cada instant jo,
el camí té
un horitzó proper o llunyà,
tothom té el
seu, els pobles també.
Els
ciutadans de cada poble porten el segell del destí,
esborrar el
segell condemna al no ser.
El meu
segell qui me l’esborra comet un crim a l’horitzó.
Si em prenen
el segell maten el meu jo.
La natura és
gelosa de la seva obra.
Cada ser
humà és obra d’art de l’existència.
La
solidaritat és llei de convivència,
la
convivència no és, sense el ser de cada persona.
El programa
de ser jo, tu o ell
no l’han
escrit els humans,
és norma
d’un altre poder més universal.
Ser persona
catalana és un segell de convivència,
esborrar
aquest segell és un greuge al futur del ser humà.
Ningú té
dret a prendre el segell de l’altre.
Jo mai serè
tu, ni ell,
serem junts
en el respecte i formarem pobles.
La identitat
és un programa universal de la natura.
El complim
anant caminant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada