Odio l’odi,
és difícil d’entendre,
té mil
formes de pell d’ovella,
sovint pot
fer creure que estimem.
Quan amb la
mà estesa et dic t’estimo,
pots pensar,
manta vegades, que t’odio.
És greu la
força que manipula l’amor.
vibracions
d’odi amb pell d’ovella omplen el món,
i jo vull estimar,
no estimo
l’odi, estimo a qui m’odia.
La meva mà
estesa va desarmada,
la meva veu
no és dictadura,
el meu jo,
com ha de ser?
Com ha de
ser per convèncer al tu i a l’ ell?
Jesucrist ho
palesa prou clar,
morir crucificat
per qui t’odia.
La meva mà
estesa, l’odi l’omple de sang,
i l’esperit
em diu has vençut l’odi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada