L’horitzó
del meu futur m’il·lumina la mirada,
variat el
cromatisme sucant els pinzells en l’arc de Sant martí,
em miro i em
veig en el silenci de l’esperit.
Sol amb
multitud, la meva veu és veu de tots.
La meva veu
i les meves petjades no són només meves,
són teves i
dels altres, de tothom,
ho són en la
llibertat que mena a l’horitzó de l’infinit.
No tothom
estima l’infinit,
alguns
entrebanquen la caminada, fan caure,
la veritat
els cega, no hi veuen, ni hi volen veure,
Malgrat la
seva mala fe,
la caminada
de la bona gent té a l’abast de la mà l’horitzó.
El camí de
la fe, l’esperança, l’amor i el sacrifici
els ha fets
lliures en el marc de la germanor universal.
Jo, sóc jo
amb tu i ell, i faig aquest camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada