Escoltar i
entendre el llenguatge del foc i l’aigua,
un repte que
l’ésser humà encara no enten.
L’aigua i el
foc parlen al cor i a la ment,
si de
veritat els mortals estimessin la natura,
les lliçons
de l’aigua i el foc serien lliçons de progrès.
Per què es
cremen els boscos?
Per
estranyes conductes dels homes massa sovint ignorants,
per lliçons
no apreses que la mestre natura repeteix.
La humanitat
ha d’entendre que l’esforç i el sacrifici són vida,
el foc n’és
un recodatori i també sovint l’aigua.
Un bosc cremat
és metàfora històrica de la humanitat,
Catalunya
l’està patint,
una política
ignorant ha encès el foc de la incomprensió,
i crema.
Als
autèntics bombers no els deixen apagar el foc,
encarreguen
la feina a enemics dels boscos,
i “a por
ellos” es cremen els arbres.
Els falsos
apagafocs no se n’adonen,
persones que
estimen els arbres amb la lliçó apresa,
recuperen
amb sacrifici, treball i amor la verdor dels arbres.
El verd és
missatge d’esperança,
el futur de
la Catalunya, cremada per una política d’incomprensió,
llueix
resplendent a l’horitzó.
Els homes i
dones que l’estimen recobren la seva personalitat.
Els catalans
de cor i de ment aprenen les lliçons dels mestres,
La natura és mestre, més encara, catedràtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada