El mar i les
muntanyes dibuixen la teva imatge,
navegar i
volar et conviden a ser,
i t’arrossegues
per camins de ferro.
El missatge
del teu futur és la paraula i la idea,
ni paraula,
ni idea dissenyen el teu jo.
És trista la
imatge que es contempla
i les
estrelles ploren.
Espanya,
erres el camí del teu futur.
Penses que
ets gran i ets molt petita,
la grandesa
la viuen les persones humils
i té un nom
dignitat.
No tota la
teva gent la porta escrita en el seu cor,
només els
més pobres, els que més estimen.
Pobra, Espanya,
aquells que
et diuen que ets gran et fan petita,
i les
estrelles admiren dignitat en els humils.
Espanya, si
vol ser gran,
la Verge,
que és mare i tens per patrona
t’ènsenya el
camí,
no és de
ferro, és d’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada