l’ésser
humà juga en camp de l’existència,
dos jutges
l’arbitren,
la vida
xiula el començament,
la mort,
l’acabament
el premi,
guanyat o perdut.
La xiulada
de la mort no és sempre de victòria,
massa sovint
ho és de derrota.
Jo no vull
que manipulin el meu jutge,
m’acompanya
i espera comunicar-me
has guanyat.
Ella sap
alló que el meu amo vol
i mentre
dura el meu partit sovint m’avisa,
no
t’equivoquis,
no taquis
amb jugades equivocades la teva existència,
pensa que
per perjudicar-te
alguns
jugadors esdevenen jutges del partit manipulant-me
i et maten.
Siguis
intel·ligent i si manipulat has estat bon jugador
t’acompanyarè
a la porta de la teva victòria,
el partit
només el pots perdre,
ningú pot robar-te el teu trofeig.
La vida i la
mort volen la teva felicitat eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada