Quan les
lleis no són un clam de llibertat,
no són lleis
de democràcia,
són lleis
dels egoïstes que es creuen déus.
Quan les
lleis no són filosofia de la veritat,
empresonen
els líders de la dignitat humana.
Quan els barrots
de la presó són els braços d’una creu,
el sacrifici
obre les portes de la llibertat.
Avui seràs
amb mí a la glòria,
diu Jesús
crucificat al bon lladre,
l’horitzó de
la llibertat és llum d’independència
canta el
poble als seus líders empresonats.
Catalunya
crucificada
ressucita
victoriosa en una humanitat més digna.
Amb el
record de la creu gravada al pit
els catalans
inicien l’ascenció a la muntaya de la convivència en pau.
Ressurrecció
és victòria de l’amor dels catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada