ha fet
somiar a la llibertat si he sigut digne,
i el bon dia
a la sortida del sol
m’ha dit,
avui has de ser millor que ahir.
Els meus
pensaments foren de mà estesa?
Les meves
paraules respiraven solidaritat?
Els meus
raonaments eren de justícia o d’odi?
Els meus
actes eren una nova pinzellada d’art o de misèria?
Com viu el
meju jo la globalitat humana?
Si davant la
història em conformo amb el no hi ha res a fer,
quin dret
tinc de criticar als que fan i s’equivoquen?
Si ho faig
no entenc la llibertat, ni sóc persona.
D’alló que
em sembla mal en els altres,
sóc capaç de
trobar-hi el nucli positiu?
Si no en sóc
capaç, no sóc persona digna.
No fer
l’esforç d’entendre, és no estimar.
On no hi ha
amor no hi ha veritat en llibertat.
Cada dia, la
nova llum del sol,
m’obra el
llibre de la meva vida perquè compleixi el programa.
L’he llegit
avui?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada