Déu és invisible i jo sóc visible,
com puc ser imatge d’un ésser que no és veu?
Qué hi ha en mí que em fassi infinit?
El pensament no és matèria,
i el pensament em desperta el sentit d’eternitat.
En l’univers s’escolten missatges,
missatges d’un ser que recorden ser el teu pare,
Pare de la humanitat,
i jo sóc humanitat.
En el món hi ha missatges,
missatges d’amor de pare,
missatges d’un futur etern.
En el món una història ens parla d’un crucificat,
crucificat per amor,
la creu és la clau de l’eternitat per a tota la humanitat.
El blau del cel és el mantell de l’amor,
m’abriga?
Un missatge del fill de Déu em diu que sí.
Si el meu amor és verdader,
el Fill de Déu m’acompanyarà
i el Pare em rebrà amb els braços oberts.
Només he de ser de veritat imatge seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada