Destrossa la meva dignitat
la teva llibertat
i et llença dintre el pou del
remordiment.
Has errat el camí de l'amor,
renunciar a saber sofrir
porta a ser esclau de l'odi.
Quan flaires les aromes de les flors,
et sents una flor?
Si l'amic que t'allarga la mà
no gaudeix les essències de l'amor,
tu no ets una flor,
ets planta d'orgull,
els insectes que estimen les flors,
fugen al flairar les teves olors.
Les olors i els fàstics són fites de
llibertat,
les alegries i les penes modelen la
intimitat,
les idees i les passions valoren la
dignitat,
només l'amor és llibertat, intimitat
i dignitat.
La creu il·lumina la veritat de
l'amor.
Somriure al risc de morir pels altres
és un raig de llum de la
transcedència humana,
em fa constructor de pau.
Destrossarè la meva indignitat,
les meves runes edevindran dignitat
d'amor.
L'amor i la veritat seran la meva
llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada