PER A LA PERSONA DIGNA CADA DIA ÉS FESTA

Cada dia és festa si la dignitat humana és veritat,

la seva mesura només té un nom, amor,

és la llei de lleis de les relacions humanes,

relacions amb Déu i amb les persones i la natura.

De qué serveix resar a Déu, si desprès faig enemics?

Celebrar el dia senyalat, no dispensa per fer disbauxa els altres,

aquesta no és la llei de l'amor.

Si un pobre em demana ajuda i podent no li faig cas,

és aquesta la manera d'estimar?

El diumenge és el dia del Senyor,

però dilluns, dimars, dimecres, dijous, divendres i dissapte, també.

Són dies de feina, però la feina ben feta,

també és amor i el dia festa.

Qué lluny estem de l'amor si les nostres obres són menys-preu i odi!

Quin valor té l'oració del Pare nostre,

si el pobre primer que trobes l'envies a pastar fang?

A Déu no se l'estima només de paraula, se l'estima amb fets.

Dissortadament als nostres dies l'amor que es practica,

no és amor, és passió irracional de solidaritats mal enteses.

Qué puc fer jo pel verdader amor de la humanitat?

Ser digne, solidari, respectuós i allargar la mà.

Ser pobre d'esperit, per poder ser generós,

generós amb el pobre mancat de mitjans de subsistència,

generós amb el pobre mancat de dignitat per orgull.

He de ser generós per santificar les festes,

he de ser generós perque cada dia sia festa.