CATALUNYA EL MEU TEMPLE I LA MEVA PÀTRIA

Religió i política construeixen els pobles,

dissortadament no tots els humans entenen aquesta idea,

dels dos poders només en volen un,

barrejats, l'un fa mal a l'altre,

i en el món la pau esdevé insegura.

Fa milers d'anys que en el món manen les armes,

fa milers d'anys que en el món la paraula no és llei,

fa milers d'anys que la injustícia és llei irracional.

Fa milers d'anys que brilla un horitzó que no s'apropa,

qui no el vol?

Aquells mortals que amb les seves lleis escampen la fam,

aquells mortals que amb el poder empobreixen els pobles,

aquells mortals que es diuen protetctors i fan el contrari,

aquells mortals que amb el seu fer es comporten absoluts.

Ells, amb el seu orgull, impedeixen la unitat de temple i pàtria.

Ells, amb la seva omnipotència, de la pàtria en fan temple i del temple pàtria,

i ells són el déu quen presideix l'altar, i de l'altar en fan presó dels dignes.

Jo vull aquella Catalunya que creu en Déu i practica la justícia.

Jo vull aquella Catalunya, que de la unitat en fa convivència solidària,

Jo vull aquella Catalunya en la que obediència és amor transcendent.

Jo vull aquella Catalunya que és pàtria i temple de la humanitat.

Jo vull aquella Catalunya que viure vol dir estimar.

Jo vull aquella Catalunya que quan camino em trobo en temple i pàtria.