El meu pensament només és
meu,
Déu me'l respecte fins i tot
equivocant-me,
i confia en mi també si
m'aparto d'Ell.
És la grandesa de la
humanitat que sent rebel
pot esdevenir santa.
La inte·ligència i el
sentiment són les eines humanes,
elles essent dignes ens fan
acceptar la veritat,
ens ensenyen el camí de
demanar perdò,
i la resposta de Déu
confirma el nostre amor.
L'amor és transcendent i la
humanitat també ho ha de ser.
La transcendència és la
meva llibertat.
Les institucions humanes no
me la poden perdre,
empresonant-me, m'acompanya,
i els meus enemics no
entenen la meva felicitat.
La meva llibertat és
esclava de l'amor sublim infinit.
Un acte d'aquest amor és
allargar la mà a l'enemic.
Els altres poden ser enemics
meus, jo no ho serè d'ells.
Amb tota certesa que no em
creuen,
ells no ho saben, però tinc
un factor, que a l'altre món entendran,
pregar a Déu que els hi
obri els ulls del veritable amor.
Assolir-lo és la grandesa
de l'home i la dona.
La fe en Déu és la meva
llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada