RECITAL DEL NIU D’ART AMB MISSATGE DE VIDA

Els actes culturals, com tots els dels humans, palesen un significat global de futur. L’ambient en el que es desenvolupen, tant el de l’espai, com el social, hi aporta un valor afegit, una mena de rúbrica de la paraula. El recital del Niu d’art, homenatge a Elena Peralta i l’exposició “I si te les toques”, esdevenia un poema mut però visualment incissiu, que donava una dignitat sublimada pel sofriment. La vitalitat expressada en el seu parlament per Elena Peralta, imatge d’una humanitat que la ceguesa la feu llum a la mirada de l’altre, tenia la rúbrica amiga d’unes dones que malgrat el càncer afirrme’n “sí, examina’t, perquè el teu cos és una obra d’art”. I en el recital Elena Peralta hi aportà un curt, però intens poema: “Les llàgrimes no tenen por, / és la port qui té llàgrimes”. Hi ha sofriments en la vida que no són motiu de silencis vitals, sinò és la por, disfressada egoïsme i d’incapacitat solidària, la que plora de ràbia. L’ésser humà que plora, anhela gaudir de la seva veritat real de vida.

Els poemes d’Elena Peralta, agermenats amb altres poemes de diferents poetes, esdevenien un alè d’esperança per la globalitat que intensament es vivia en la Sala d’exposicions de Can Rajoler que armonitzava paraula, imatge i música, els cos i l’esperit de la persona. Els poemes de la poetesa convidada i excel·lent rapsoda configuraven un dúo creatiu amb els poemes visuals que eren les fotogracfies que amb la música d’un silenci intimista afirmaven que eren regals del cel, imatges de Déu. L’ambient el creava l’esperit de la poesia i la vida la paraula viva dels poemes recitats i els rapsodes amb les persones amigues de la poesia creaven una obra d’art escribint un nou poema, imatge del programa dictat per la natura de multipliqueu-vos i pobleu la terra. La poesia n’és el compliment. Senzillament perquè el seu conreu no té altre desig que la dignitat humana. El Niu d’art poètic, conreador de la poesia, des de la humilitat solidària contribueix al compliment del programa natural de projecció infinita a l’assoliment d’una humanitat en pau amb la força de la paraula i la col·laboració de la música i la imatge. El recital del més de març a la Sala d’Exposicions de Can Rajoler esdevingué, una vegada més, des de la humilitat d’un grup petit, corresponsable de la filosofia de la pau amb la força poètica de la paraula. És el seu camí: amb la cultura fent Parets del Vallès més global.