Demà a la llibreria Farrès de Parets dels Vallès a les 12 h.
del migdia coneixerem quina és la transcendència de la poesia en la modelació
de la personalitat humana, fins al punt que la imatge personal ens convida a llegir
el seu poema. Una mostra ens la dóna el poema
QUAN APAGUI EL LLUM
Quan apagui el llum,/l’apagaré de veritat;/ res hi haurà
damunt la tomba / perqué aquesta… s’haurà enlairat.
Quan apagui el llum, / no hi haurà més que tenebres,/un bell
plor de soledat / i un munt de rialles somnolentes.
Quan apagui el llum,/ no hi hauran fronteres /car els somnis
voleien lluny / i no cerquen cap escletxa.
Quan apagui el llum,/ tot jo seré cendra…/ i voleiarè per l’espai
/ recomponent dreceres.
Ai!... quan apagui el llum,/ tot dins meu serà un món de
festa,/ doncs amb les rialles dels difunts / farem plegats una gran festa.
Quan apagui la llum,/ no enceneu les espelmes / car jo hi
seré molt lluny / dansant amb les estrelles.
La poesia de Joan Verdaguer obliga a una meditació contemplativa
que sovint desconcerta precisament per la capacitat de relacionar emocions que
semblen distants i cal saber descobrir-les en l’interior de l’esperit.
En la tertúlia será enriquidor escoltar les opinions de la
poesia popular. Amics i amigues de la poesia de Parets del Vallès digueu-hi la
vostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada