Coneix Joan Verdaguer amb aquest poema i vine dissabte a
parlar-ne amb ell
DOLÇA NIT
Em van dir que esperès,
que ho fes enmig del silenci;
mentre veia obrir-se a poc a poc
la flor de l’ametller.
Vaig llegir entre els teus llavis
les dolces paraules que naixien
des de la vora d’aquell riu,
avui ple d’aigua i de nostàlgia
i de lleugers somriures sorneguers.
Conservo de tot, un poc i un no res,
així com un petit record
dins el llot de paraules;
com també d’aquell amor
que recorre la flama que l’abraça.
Tot i així… certes nits,
ofeguen i escanyen desigs indesxifrables,
mentre amb fúria esgarres el vel
dins un munt de pors irrespirables.
Avui la nit s’assembla massa
a aquell núvol d’ulls tancats,
que sembrant vents de llavors insurrectes
desborden el meu cos inanimat.
Em deixarè anar pels blaus suaus
que mullen de llàgrimes l’alba,
mentre la teva mirada entoma el llum
d’una dolça nit inacabada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada