MONTCADA I REIXAC I PARETS AGERMANATS AMB POESIA

L’ Esglèsia de Sant Pere de Reixac, una mirada de la història, que des de la senzillesa sublima la paraula. Un recital poètic amb el qualificatiu de MIMOSES fou la vivència d’una cordial convivencia en la poesia que feia escoltar batecs del cor de la humanitat. L’Esglèsia de Sant Pere de Reixac fou l’escenari,  de quins orígens se’n parla l’any 992, finals del segle X. És un temple romànic que l’any 1028 esdevé parroquia de Reixac i el 1976 pertany a Montcada. L’any 1676 fou recontruit per què la Guerra dels Segadors el va cremar l’any 1651. Es tracta d’un autèntic monument arquitectònic que des d’una altitud de 181 m. sobre el nivell del mar observa el Vallès, panorámica de records plens d’història. I en aquest marc excepcional, els grups de poesia Senders (Montcada) i Niu d’art (Parets del Vallès) sota la mirada de la història van fer ressonar els missatges de la paraula. El butlletí de la 10ª edició de POETICAE manifesta amb aquestes paraules:”Una interrelació entre autors de proximitat que abracen diferents estils i generacions i que esdevé una excel·lent mosgtra de la diversitat d’entendre i escriure la poesia”.

Certament els poemes esdevenien verdaderes invitacions contemplatives de l’espai, de la història però principalment de les passions humanes viscudes individualment i compartides amb els altres. El recital, des de la diferència i peculiaritat de cada poeta hi palesava en la veu femenina o masculiuna modalitats de gaudi que il·luminva l’entorn amb raigs de llum poética d’una humanitat global. La presència de l’arbre, quina ombra guardava històries de vida en familia, la remor de l’aigua que convidava a fitar l’horitzó, els país que cantava llibertat, l’interioritat personal que desitjava igualtat i germanor amb un rerefons musical que li donava a la paraula la germanor de la música, eren sospirs d’una amor eròtic humà que intuia abraçades d’un algtre amor espiritual i entre els dos definien la veritat del ser humà. La història aplaudia el recital i el recital feia història des de la creativitat poética de la humanitat, representada a l’Esglèsia de Sant Pere de Reixac per set poeteses i tres, tres poetes i una pianista. La verdadera història és basteix des de la poética.