A l’hivern el fred pinta blanc l’amor,
més blanc que la neu de les muntanyes,
i l’esquiador, quan cau, li fa un petó.
L’amor no es gela,
esdevé àngel guardià del cor.
La neu acarona els colors de la vida,
primavera, estiu i tardor,
a l’hivern celebren la sardana dels colors.
La primavera estima l’esperança,
color verd;
l’estiu alena l’esforç i el sacrifici,
la força del vermell;
la tardor juga amb les fulles dels arbres,
dansa del color marró.
Al cim de la muntanya de l’amor
primavera, estiu, tardor, hivern
dansen la sardana de la vida,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada