.png)
En silenci aclucar el ulls,
crit en la foscor,
la llum íntima de l’ànima
alena la veritat de ser.
Enyorar l’absència del sol i les estrelles
desperta en la nit la germanor del dia
i un infinit esdevé company.
No és un somni,
és vivència de fraternitats eternes.
El silenci de la nit,
càtedra d’universitat ultra còsmica,
ensenya filosofia no terrenal,
viatge indefinit dels desitjos del cor.
La foscor no parla,
remou els pensaments de la ment,
intueix el segell del més enllà
intuint una altra existència,
la mística existència infinita de l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada