UN ROURE

 

 A mig camí de l’escola,

cada matí,

un roure em donava el bon dia.

Era savi aquell roure,

i molt bon amic.

Un diumenge tornant sol de missa,

cap al mig dia,

el sol molt esplèndid,

les fulles del roure m’allargaven ses mans,

volien que a l’ombra

escoltés les seves cançons.

Recolzat en el tronc

amarat de petons del temps,

l’herba ran de la soca

se m’oferí per coixí.

El roure transformat teatre,

ses fulles, orquestra,

amb música de silenci

em dedicaren la seva cançó.

Abraçat al roure plorant d’emoció

no tenia prou petons.

Els batecs del cor eren els seus batecs,

l’adeu de les fulles

missatges de camins de vida.