Els camins de la història sovint són rocosos,
és difícil caminar-hi,
i els contraris de la fe i de l’amor
els sembren d’espines per fer caure i fer mal.
Tinc fe en el meu poble i l’estimo,
perseguit i escarnit respon amb treball,
la cultura fonament de les seves muralles,
no tanca portes, facilita l’entrada a tothom.
Esclau, no oblida el seus deures,
treballa la terra que fruita pa de vida,
conrea la ment amb filosofia germana,
medica amb fe guarint malalties,
i estima amics i enemics.
Profeta fidel dels missatges del cosmos,
lector atent de lliçons de la terra,
enriqueix el seu jo.
Portant la creu de l’avui,
segueix el camí del futur transcendent,
creu, espera i estima
el jo de la pau coronat de llorer.
Catalunya, avui és fe i esperança,
Catalunya, demà serà pau i amor.
Catalunya és el jo de l’evangeli,
Catalunya és mà estesa als humils,
Catalunya és veu de democràcia global.
Fe i amor del meu poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada