La iaia amb el nen cada matí
passeja per l'hort de casa.
El plat a taula
sense verdures de l'hort és pobre
i les verdures aporten plenitud del cos humà.
La iaia ho sap i ho explica al nen.
Per l'hort aquell matí si movia un motí de festa,
i el julivert actuava d'organitzador.
L'àvia i el nen miraven i no entenien,
les plantes de l'hort
ballaven un sardana.
L'enciam hi aportava atenció i calma,
l'escarola, amistat en les amanides,
el pebrot força, vitamina i geni,
la ceba ensenyava a plorar d'alegria,
l'all necessitat, respecte el temps i medecina,
la mongeta tendra dona molt joc a la cuina,
el tomaquet artsita de la vista i el gust,
la bleda definidora de caràcter,
el carbassó refrescant, aigua de la vida,
els pésols metges dels sistema nerviós,
el bròquil reforç i medecina contra el càncer.
Totes les plantes de l'hort es donaven les mans,
acabada la sardana,
li deien a la iaia que volien figurar
en el plat a taula l'hora de dinar.
Volien ser importants com la vellesa
i felicitat de futur com el nen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada